Ficobilisoma
Els ficobilisomes són complexos supramoleculars de pigments solubles en aigua que serveixen principalment com a antenes recol·lectores de llum en cianobacteris i algues vermelles. Es troben en la superfície de la membrana tilacoide d'aquests microorganismes, disposats en files, sovint, paral·lels entre si.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Phycobilisome_structure.jpg/220px-Phycobilisome_structure.jpg)
Els ficobilisomes es componen en gran part de ficobiliproteïnes (PBP), una família homòloga de cromoproteïnes solubles en aigua. En els cianobacteris i en les algues vermelles, aquestes proteïnes poden representar fins al 40-50% del total de proteïna cel·lular. L'arranjament geomètric d'un ficobilisoma fa possible un 95% d'eficiència en la transferència d'energia.[1]
Deuen la seva absorció visible intensa a les propietats dels cromòfors amb la presència del tetrapirrol lineal, que està unit de manera covalent al polipèptid en cadenes.
Les ficobilines serveixen també com a pigments captadors de llum. Aquests pigments absorbeixen llum a longitud d'ona (lambda) més curtes (550, 620 i 660 nm) que les clorofil·les, per la qual cosa poden augmentar l'absorció de la llum en els microorganismes que viuen en zones menys il·luminades
Referències
modifica- ↑ Light Harvesting by Phycobilisomes Annual Review of Biophysics and Biophysical Chemistry Vol. 14: 47-77 (Volume publication date June 1985)