Fidel Enric Raurich i Sas
Fidel Enric Raurich i Sas (Barcelona, 10 de setembre de 1892 - Barcelona, 25 de maig de 1978) fou un farmacèutic, físic, químic i catedràtic de farmàcia català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 setembre 1892  Barcelona |
| Mort | 25 maig 1978 (85 anys) Barcelona |
| President Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya | |
| 1963 – 1964 – Antoni Esteve Siurana → | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | físic, farmacèutic, químic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat de Madrid Universitat de Santiago de Compostel·la Casa de la Caritat de Barcelona |
| Membre de | |
Fill del farmacèutic Fidel Raurich Cañellas, va estudiar el batxillerat a les Escoles Pies de San Antón de Barcelona fins al 1910. Més endavant, estudià Farmàcia i es llicencià per la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari el 1915. Tres anys més tard, el 1918, es doctorà a la Universitat de Madrid també amb premi extraordinari, amb la tesi “El ácido silicotúngstico en la determinación cuantitativa de la morfina y de la atropina contenidas en la tintura de opio y belladona”, que es publicà el 1919. Guanyà per oposició la Càtedra de Tècnica Física i Anàlisi Químic a la Facultat de la Universitat de Santiago de Compostel·la el 1925, que ocupà fins al 1928. El 1926 fou pensionat per estudiar a Lausana i Ginebra amb el professor Dubrix i Dutoit. El 1928 sol·licità l'excedència per passar a l'Instituto Oficial de Control de Medicamentos, que més tard s'anomena de Farmacobiologia, on fou director de la Secció de Química fins a l'any 1940. Continuà la seva tasca docent com a auxiliar temporal d'Anàlisi Químic de medicaments orgànics en la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Madrid entre 1934 i 1935, i Auxiliar temporal de Química inorgànica farmacèutica entre 1935 i 1936. Finalment, en juliol de 1940, ocupà la Càtedra de Tècnica Física aplicada a la Farmàcia i la d'Anàlisi Químic a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que ocupà fins a la seva jubilació el 1962, i de la qual també fou vicedegà. També fou farmacèutic de la Casa de la Caritat de Barcelona des de 1945 fins al 1962. Va pertànyer a diverses acadèmies i institucions científiques. Així, fou membre de les Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on fou Bibliotecari arxiver de 1946 a 1958, i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya des del 1962, en la qual també ocupà el càrrec de president entre els anys 1963 i 1964. També fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de València i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, i fou president de la Secció de Barcelona de la Reial Societat Espanyola de Física i Química. El 1941 fou elegit i el 1942 ingressà com a membre numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Fora de l'Estat espanyol també fou membre de la Chemical Society de Londres.[1][2][3]
Entre les seves publicacions de tota mena, de les quals existeixen al voltant de cent, la major part són treballs d'investigació científica, especialment en els camps de la Química analítica i la Física aplicada.[1]
Reconeixements [1][3] modifica
- Medalla de bronze de Consell General de Col·legis farmacèutics
- Medalla de plata de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona
- Comendador de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
- Ingrés en el Cos de farmacèutics militars com a comandant honorari
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 San Martín Casamada, Ramon «El profesor Fidel E. Raurich y Sas». Anales de Medicina y Cirugía, Vol. LVIII, Núm. 254, 1978, pàgs. 274-282. ISSN: 0365-4230 [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Raurich i Sas, Fidel E.». Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Fidel E. Raurich i Sas». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). [Consulta: 25 febrer 2021].