Filípides d'Atenes

Filípides (Philippides, Φιλιππίδης) fou un poeta còmic atenenc, fill de Filocles, esmentat com un dels sis principals poetes còmics de la nova comèdia. Procedia del demos de Céfale, a l'Àtica.[1] Suides el situa a l'olimpíada 111 (335 aC),[2] però probablement fou una mica posterior (vers les olimpíades 118 a 122, a finals del segle IV aC i Suides hauria comès un error al confondre el personatge amb un orador i demagog del mateix nom, o hi hauria un petit error de transcripció que modificaria l'olimpíada del 111 a la 114 (223 aC). Fou adulador de Demetri Poliorcetes i de Lisímac de Tràcia (proclamat rei el 306 aC), del que va aconseguir alguns favor per a Atenes.[3] El 302 aC es va iniciar en els misteris d'Eleusis, que Plutarc i Diodor diuen que va ridiculitzar

Infotaula de personaFilípides d'Atenes
Biografia
NaixementAntiga Atenes modifica
MortAtenes (Grècia) modifica
Dades personals
Grup ètnicGrecs modifica
Activitat
OcupacióComediògraf i poeta modifica
MovimentNova comèdia modifica

En les seves comèdies atacava el luxe i la corrupció del seu temps, defensava els privilegis del seu art i utilitzava sàtires personals. Plutarc l'elogia en gran manera.

Aule Gel·li afirma que va vèncer en un concurs poètic que no esperava, en la part final de la seva vida, cosa que li va produir tal alegria que va morir al moment d'un atac de cor, ja vell.[4] Suides diu que va escriure 45 comèdies,[5] de les que es conserven els títols de 15:

  • Αδωνιάζουσαι
  • Αμφιόραος
  • Ανανέωσις
  • Αργυρίου ἀφανισμός
  • Αὐλοί
  • Βασανιζομένη
  • Λακιάδαι
  • Μαστροπός
  • Ολυνθία
  • Συμπλέουσαι o Συνεκπλέουσαι
  • Φιλάδελφοι
  • Φιλαθήναιος
  • Φιλάργυρος Φίλαρχος
  • Φιλευριπίδης.

Αμφιάραος és de temàtica mitològica. Una altra obra de nom Τρίοδοι ἢ Ρωποπώλης seria també seva.

ReferènciesModifica

  1. Albin Lesky, Historia de la literatura griega p. 694. Madrid: Gredos 1976, ISBN 84-249-3132-7
  2. Suides, veu Φιλιππίδης.
  3. Plutarc, Moralia 750 F; Plutarco, Vida de Demetri Poliorcetes 12-26.
  4. Aule Gel·li, Nits àtiques III, 15
  5. Le Grand Dictionnaire historique, ou mélange curieux de l'histoire sacrée et profane per Louis Moréri, p. 235