Filadelfo Insolera
Filadelfo Insolera (Lentini, 29 de febrer de 1880 - Milà, 1 d'octubre de 1955) va ser un matemàtic italià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 febrer 1880  Lentini (Sicília) |
| Mort | 1r octubre 1955 (75 anys) Milà (Itàlia) |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, estadístic |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza Universitat de Torí |
| Professors | Guido Castelnuovo i Vito Volterra |
| Alumnes | Carlo Emilio Bonferroni i Fernando Giaccardi (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Maria Luisa Mazzetta |
| Fills | Delfino Insolera, Italo Insolera |
| Pares | Rosario Insolera i Carmela Greco |
Vida i Obra
modificaInsolera va fer els estudis primaris a la seva vila natal, a la província de Siracusa, i els secundaris a Catània on s'havia traslladat la família. Va cursar estudis universitaris a Roma amb els professors Guido Castelnuovo i Vito Volterra i es va graduar el 1902.[1] Després de fer d'assistent del professor Tullio Bagni, qui el va interessar pel càlcul actuarial, va ser cap de l'oficina actuarial del Istituto Nazionale della Previdenza Sociale.
El 1914 va obtenir per oposició la càtedra de matemàtica financera al Istituto Superiore di Scienze Economiche e Commerciali de Torí, institució que va dirigir entre 1927 i 1929 i que el 1935 es va convertir en la facultat d'econòmiques de la universitat de Torí.[2] El 1919, juntament amb Salvatore Ortu-Carboni, va fundar la revista Giornale di matematica finanziaria.
El 1932 es va traslladar a Roma per ocupar un càrrec oficial, mantenint la seva càtedra a Torí. En acabar la Segona Guerra Mundial, el 1945-1946, va ser investigat per la comissió desfeixistadora, que el va acusar de ser un feixista de primera fornada,[3] però finalment en va ser exculpat i admès a la nova Itàlia antifeixista.[4]
Va morir sobtadament a Milà mentre presidia un tribunal d'oposicions.
Els treballs d'Insolera se centren en l'astadísitca, el càlcul actuarial i la matemàtica financera, essent un dels introductors de conceptes estadístics avançats a Itàlia.[5] Va se l'autor dels influents tractats Elementi di matematica finanziaria ed attuariale (1916), Corso di matematica finanziaria (1923) i Trattato di scienza attuariale en tres volums (1947-1950) dedicats respectivament a la teoria de la supervivència, de la capitalització i de l'amortització.
Referències
modifica- ↑ Siringo, 2004, p. Dizionario.
- ↑ Bischi, Guerraggio i Pressacco, 2016, p. 17.
- ↑ Guerraggio i Nastasi, 2018, p. 241.
- ↑ Guerraggio i Nastasi, 2018, p. 246.
- ↑ Borroni, 2009, p. 81 i ss.
Bibliografia
modifica- Bischi, Gian Italo; Guerraggio, Angelo; Pressacco, Flavio. Amases XL: Quarant’anni di storia dell'Associazione per la Matematica Applicata alle Scienze Economiche e Sociali (en italià). EGEA, 2016. ISBN 978-88-238-1479-0.
- Bonferroni, C. «Necrologio del Prof. F. Insolera» (en italià). Giornale di matematica finanziaria, Vol. 1, Serie IV, 1955, pàg. 33-.
- Borroni, Claudio Giovanni «Understanding Karl Pearson's Influence on Italian Statistics in the Early 20th Century» (en anglès). International Statistical Review, Vol. 77, Num. 1, 2009, pàg. 81-95. DOI: 10.1111/j.1751-5823.2009.00070.x. ISSN: 1751-5823.
- Francisci, Giulio «La Cassa nazionale infortuni nel primo fascismo (1922-1926)» (en italià). Le Carte e la Storia, Num. 1, 2016, pàg. 93-106. DOI: 10.1411/83977. ISSN: 1123-5624.
- Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. Matematici da epurare: I matematici italiani tra fascismo e democrazia (en italià). EGEA, 2018. ISBN 978-88-238-1653-4.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Filadelfo Insolera» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Siringo, Gaetano. «INSOLERA, Filadelfo». Dizionario Biografico degli Italiani, 2004. [Consulta: 17 març 2020]. (italià)
- Siringo, Gaetano. «ITC F. Insolera». Istituto di Istruzione Secondaria Superiore Tecnico e Professionale Filadelfo Insolera. [Consulta: 17 març 2020].[Enllaç no actiu] (italià)