Obre el menú principal

Filipenses Missioneres de l'Ensenyament

La Congregació de Religioses Filipenses Missioneres de l'Ensenyament és una congregació religiosa de germanes, fundada a Mataró en 1858. Les germanes posposen al seu nom les sigles R.F. o F.M.E.

Infotaula d'ordeFilipenses de l'Ensenyament
Rr-filipenses.jpg
Emblema de la congregació: el colom de l'Esperit Sant baixa sobre el cor voltat d'estrelles, que és l'emblema de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
Tipus Congregació religiosa de germanes
Nom oficial Congregació de Religioses Filipensens Missioneres de l'Ensenyament
Sigles R.F., F.M.E.
Altres noms Germanes de Sant Felip Neri
Hàbit Túnica, capa i vel negres
Lema Sursum corda ("Aixequem els cors")
Objectiu Educació de les joves necessitades, apostolat i catequesi
Fundació 21 de novembre de 1858, Mataró (Maresme) per Marc Castanyer i Seda i Gertrudis Castanyer i Seda
Aprovat per Lleó XIII, en 7 de juliol de 1914 (aprovació diocesana en 1859, per Antoni Palau, bisbe de Barcelona; decretum laudis: 7 de desembre de 1870)
Constitucions 1865, per Marc Castanyer; aprovades en 1912
Patrons Sant Felip Neri
Primera fundació Col·legi de Mataró, c. de Sant Josep, 18-20, 1857
Fundacions destacades Madrid (casa general), México (1907), Valladolid (1914), Vilagarcía de Arousa, Sevilla, Baeza; Bogotà, Santiago de Xile, Rionegro, L'Havana, Miami, Santo Domingo, etc.
Fundacions a terres de parla catalana Barcelona (1870), Sant Gervasi de Cassoles (1878, casa mare), Sant Andreu de la Barca, Hostalets de Balenyà
Persones destacades Mercè Bagués i Rodes, Gemma Vega Abia
Lloc web www.rfilipenses.org
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La congregació fou fundada per Marc Castanyer i Seda i Gertrudis Castanyer i Seda, germans de Mataró. Volgueren donar resposta als problemes que comportava la industrialització de la ciutat, com ara una deshumanització gradual de la societat, i el fet que homes i dones treballessin a les fàbriques feia que els seus fills no rebessin la mateixa atenció que abans. La congregació havia de dedicar a la "renovació cristiana de la societat" mitjançant l'apostolat i la instrucció cristiana de les nenes i joves, particularment les més necessitades. Els dos germans aviat conceben un projecte més ambiciós: una fundació per la promoció cristiana i cultural de la dona. Hi destinen els béns de l'herència i Segimon hi afegeix els seus. Gertrudis, que havia començat la seva vida religiosa a un convent però en sortí per malaltia sense professar-hi, havia començat a acollir a casa seva nenes pobres, ensenyant-los el catecisme i les primeres lletres.

Ja en 1857, els dos germans comencen a acollir i educar joves a la casa pairal dels Castanyer de Mataró (al carrer de Sant Josep, 18-20) i el mateix any, el bisbe Antoni Palau, en una visita, els encoratja a continuar la tasca. La congregació de les Germanes de Sant Felip Neri començà formalment la seva vida el 21 de novembre de 1858; en poc temps reuneixen fins a 300 nens i joves, fills dels treballadors de les fàbriques i de les minyones que servien a la ciutat. Oferien ensenyament primari, escola nocturna i dominical i catequesi i exercicis espirituals a nenes i joves obreres, guiades per senyoretes i germanes. Són, a Mataró, les primeres escoles d'aquest tipus i les primeres escoles d'adults per a dones. Pius IX beneí l'empresa en 1859, però no obtingué el decretum laudis fins al 7 de desembre de 1870, i l'aprovació definitiva el 7 de juliol de 1914, de mans de Pius XI.

Obren el primer noviciat de noies el 1860, i el 2 de juliol de 1862 es faran els primers vots, i en 1865 els primers vots perpetus. La revolució de 1868 fa que Marc Castanyer s'hagi d'exiliar i que la congregació perdi els seus béns. En restaurar-se, en 1870, han d'instal·lar-se a Barcelona, en un pis de la família Puigoriol, al carrer dels Montcada, número 25. Les germanes treballen al barri de La Ribera i al de Gràcia. El 1870 obren també una escola de pagament, i el 1878, en ésser retornada a la família la propietat de la casa requisada de Mataró, Gertrudis Castanyer la ven i amb els diners obtinguts compren una casa a Sant Gervasi de Cassoles, on s'instal·larà la casa mare de la congregació. Aviat es van escampar per Catalunya i tot seguit, des de 1907, per Amèrica i la resta d'Espanya: Mèxic (1907), Cuba i Valladolid (1914), Xile (1950), Colòmbia, els Estats Units (Las Vegas) i la República Dominicana. Les constitucions reben l'aprovació definitiva el 1929 i llavors reben el nom de Filipenses Missioneres de l'Ensenyament.

En 1936, durant la Guerra civil espanyola, l'arxiu històric de la congregació, ubicat a Barcelona, es perdé completament, per la qual cosa els inicis de la congregació són difícils de reconstruir.

Entre les seves germanes han destacat les escriptores Mercè Baguer i Rodes, superiora general de 1940 a 1952 i autora de publicacions per a nens i joves, i Maria Gemma Vega Abia, autora d'obres literàries de caràcter religiós.

Activitat i difusióModifica

L'objectiu de les Filipenses de l'Ensenyament és la renovació cristiana de la societat, prestant atenció als més necessitats i oferint-los educació cristiana en col·legis, catequsis, residències i cases d'espiritualitat. Als estats americans fan apostolat missioner i de pastoral diocesana. L'espiritualitat és la pròpia de Felip Neri, patró de la congregació: esperit de pregària, caritat, humilitat i alegria.

Avui, la congregació té cinc delegacions, amb 44 cases i 20 col·legis a Espanya i alguns estats americans: Mèxic, Cuba, República Dominicana, Colòmbia, Xile i Estats Units. El 2008 han obert una missió al Sudan. La casa general és a Madrid.

BibliografiaModifica