Obre el menú principal

Filosofies de la sospita és el nom genèric que reben les aportacions de Freud, Marx i Nietzsche i les seves derivacions. Reben aquest nom per posar en qüestió (en sospita) els fonaments de la filosofia occidental, especialment el paper de la raó. Per a Freud la raó és només una part de la ment, i petita en comparació amb l'inconscient. Per a Marx la raó no fa avançar la història, com es creia a la Il·lustració, sinó que aquesta canvia per la lluita de classes. Per a Nietzsche la raó oculta part de la vida, tot el vessant instintiu, que és el més autèntic.

Tots tres proposen un alliberament de l'home de les idees tradicional que li impedeixen ser feliç: un alliberament psicològic, social i vital respectivament. També tenen en comú el paper secundari o inexistent que atorguen a Déu, que veuen com una invenció perjudicial. Igualment proposen una filosofia dinàmica, on el llenguatge s'ha de reinventar perquè sigui útil i on l'important és el present i el futur, no la tradició.

Van influir poderosament en l'Escola de Frankfurt i en tota la filosofia del segle XX com a conjunt. El nom de la triada prové de Paul Ricoeur i es va popularitzar ràpidament a la historiografia filosòfica.