Fincíada
Fincíada[1] (llatí: Phintias, adis grec antic: Φιντιάς, άδος) va ser una ciutat de la costa sud de Sicília situada a la desembocadura del riu Hímera a mig camí entre Acragant i Gela.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Itàlia | |||
|
| ||||
| Regió amb Estatut Especial | Sicília | |||
|
| ||||
| Província | Província d'Agrigent | |||
|
| ||||
| Municipi | Licata  | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
No era una ciutat antiga, va ser fundada cap a l'any 280 aC per Fíntias, tirà d'Acragant, que li va posar el seu nom i la a bastir amb grans murs, temples i l'àgora. Hi va traslladar als habitants de Gela, ciutat que va destruir completament, segons Diodor de Sicília. Però la nova ciutat mai va agafar massa importància. El 249 aC a la Primera Guerra Púnica la flota romana va ancorar a la ciutat i allà la van atacar els cartaginesos que van enfonsar unes quantes naus.
Va passar a Roma, i Ciceró al segle i aC l'esmenta com un centre important de comerç de gra però al segle i, en temps d'Estrabó, va entrar en decadència com altres ciutats de l'illa. Plini el Vell l'esmenta com a Ciutat estipendiària. L'Itinerari d'Antoní parla d'un lloc anomenat Plintis, sens dubte una corrupció de Phintias, que situa a la via que anava d'Acragant per la costa cap a Siracusa, a una distància de 23 milles romanes de l'antiga ciutat. Les seves runes es troben prop de la moderna Licata.[2]
Referències
modifica- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1806. ISBN 9788441224223.
- ↑ Smith, William (ed.). «Phintias». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 maig 2023].