Finestrat

municipi del País Valencià

Finestrat és una població del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa que fita amb Benidorm, la Vila Joiosa, Orxeta, Sella, Benimantell i la Nucia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaFinestrat
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 34′ 01″ N, 0° 12′ 45″ O / 38.566944444444°N,0.2125°O / 38.566944444444; -0.2125
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcala Marina Baixa Modifica el valor a Wikidata
CapitalFinestrat Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població8.836 (2023) Modifica el valor a Wikidata (209,14 hab./km²)
Gentilicifinestratina, finestrastí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície42,25 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud238 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialBenidorm
PatrociniBartomeu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataHonorato Algado Martínez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03500 i 03509 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03069 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03069 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfinestrat.es Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Recents excavacions han deixat al descobert deixalles d'un nucli industrial romà; l'origen de l'actual població és una alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, amb les seues terres i els seus immobles, a Ponç Ferrer en 1249. En 1280 Pere III atorga carta pobla en la persona d'Ibànyez d'Oriola. Com tantes altres poblacions de la comarca es va veure involucrada en les sublevacions del cabdill Al-Azraq i posteiorment va veure's afectada per les incursions dels pirates barbarescs, la qual cosa obligà a aixecar diverses torres de guaita i defensa. Després d'haver pertangut a Bernat de Sarrià, el 1322 fou entregada a l'infant Pere.

La vila i el seu terme tingueren diversos senyors, entre ells el comte d'Anna, titular el 1609, quan la vila es va veure gairebé totalment despoblada després de l'expulsió dels moriscos.

Demografia i economia

modifica

El predomini de l'economia camperola ha estat tradicional fins a mitjan segle xx en què el turisme ha vingut a revitalitzar la comarca. Després de sofrir una important sagnia demogràfica a començaments del segle xx, la seua població es trobava estabilitzada. El 1994 hi havia 1.424 finestratins i en tan sols 9 anys (2003), la població s'havia duplicat (2.858 habitants) mentre que en 25 anys (2019) s'ha sextuplicat 6.715. El complex d'oci Terra Mítica ocupa part dels 42,5 km² del municipi.

Geografia

modifica
 
La Cala de Finestrat

En Finestrat passem dels 0 metres sobre el nivell del mar de la platja de La Cala als 1.410 del mític Puigcampana, emblema de la vila i un dels cims més estimats pels muntanyers del País i que, juntament amb la serra de la Cortina i la d'Orxeta, fa de límit del terme municipal. L'orografia escarpada dona lloc a una xarxa de rutes que inclouen des de la pujada al Puigcampana, per a gent experimentada, fins a la passejada al voltant del seu perímetre, també els muntanyers i els ciclistes hi trobaran bons paratges per practicar els seus esports.

El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 16,9 °C al nucli urbà, i 481 mm de precipitacions, que presenten una forta davallada estival.[1]

Edificis d'interès

modifica

La fesomia del nucli urbà, amb carrers estrets i costeruts, cases blanques i façanes tradicionals es veu rematada per Les Penyes, conjunt de cases penjades i el Mirador del Castell, en el subsòl del qual podrien romandre les restes del primitiu castell moro, amb magnífiques vistes sobre la costa. Del patrimoni arquitectònic, cal destacar:

  • L'església de Sant Bartomeu. Barroca amb elements neoclàssics, data en 1751.
  • Ermita del Crist del Remei. Aixecada en 1925, amb elements modernistes, sobre una d'anterior, possiblement dels temps de la conquesta.
  • La Torre. Recinte fortificat almohade, del segle xii.
  • La Font del Molí. La més important de les diverses fonts del terme, compta amb dos aqüeductes, un d'ells subterrani, que recollia les aigües del brollador i l'altre, l'Aqüeducte del Molí, de què es conserven dos trams, que s'encarregava de distribuir l'aigua pels diversos molins del terme, alguns dels quals conserven elements integrats en edificacions més recents.
  • El Castellet. Restes d'una torre guaita, gairebé desapareguda.
  • La Casa de la Font de Carré. On està aprovada la instal·lació d'un museu etnològic.

Gastronomia

modifica

La dieta finestratina, purament mediterrània, inclou els elements propis de la terra: peix, verdures i hortalisses amb què s'elaboren plats com ara l'arròs amb fesols i naps, la coca girada, la coca boba, la pebrera tallada i les tarongetes.

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 10 regidors del Partit Popular (PP) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Finestrat

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Juan Francisco Pérez Llorca 1.576 64,25% 10 ( +2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   José Alfonso Llorca Llorca 620 25,28% 3 ( -1)
Altres candidatures[a][b]   237 9,66% 0 (  -1)
Vots en blanc   20 0,82%
Total vots vàlids i regidors 2.453 100 % 13
Vots nuls 27 1,09%
Participació (vots vàlids més nuls) 2.480 56,61%**
Abstenció 1.901* 43,39%**
Total cens electoral 4.381* 100 %**
Alcalde: Juan Francisco Pérez Llorca (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots de PP[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Alacant,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2015 l'alcalde de Finestrat és Juan Francisco Pérez Llorca del Partit Popular.[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Manuel Climent Llinares PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Honorato Algado Martínez PP 16/06/2007 --
2011–2015 Honorato Algado Martínez PP 11/06/2011 --
2015–2019 Juan Francisco Pérez Llorca PP 13/06/2015 --
2019-2023 Juan Francisco Pérez Llorca PP 15/06/2019 --
Des de 2023 Juan Francisco Pérez Llorca PP 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]
  1. També participaren a les eleccions de 2019: Podem per Finestrat-Compromís Municipal (Podem-Compromís) (127 vots, 5,18%), Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (91 vots, 3,71%) i Els Verds Ecopacifistes-Centro Moderado (EVE) (19 vots, 0,77%).
  2. Sí Es Pot - Finestrat perdé el regidor obtingut a les eleccions de 2015.

Referències

modifica
  1. climate-data
  2. Gabinet de premsa de l'Ajuntament «Juan Francisco Pérez, reelegit alcalde de Finestrat». www.ayto-finestrat.es, 15-06-2019.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.531 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona de la Vila Joiosa «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 26-29. inserció 4534/2019 [Consulta: 23 març 2020].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Finestrat», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Finestrat. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 20 novembre 2017].

Enllaços externs

modifica