Fito & Fitipaldis
Fito & Fitipaldis (o Fito y los Fitipaldis) és un grup espanyol creat el 1998 per Fito Cabrales amb la intenció de publicar cançons que no eren de l'estil de la seva altra banda, Platero y Tú.[1] El tipus de música és molt variat, des del rock passant pel blues, el soul o el swing. Les lletres solen parlar d'històries personals.
 Actuació a Puerto del Rosario, Fuerteventura  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música |
| Història | |
| Creació | 1998, Bilbao |
| Activitat | |
| Activitat | 1997 – |
| Afiliats | Fito Cabrales Carlos Raya Javier Alzola José "El niño" Bruno Candy Caramelo Joserra Semperena |
| Membres anteriors | José Alberto Bátiz Miguel Colino José Ignacio Cantera Roberto Caballero Irazoki Polako Chema "Animal" |
| Segell discogràfic | Discos Radioactivos Organitzados |
| Artistes relacionats | Rosendo Extremoduro Platero y Tú Extrechinato y Tú |
| Gènere | Rock |
| Format per | |
| Altres | |
Premis | |
| Lloc web | fitoyfitipaldis.com |
      
| |
Història
modificaEl projecte arrenca amb la publicació l'any 1998 d'A puerta cerrada, un disc del qual se n'editaren 10.000 còpies i que en l'actualitat ha venut més de 40.000. Tota una sorpresa, i més quan els Fitipaldis pretenien ser una banda sense més pretensions que donar sortida a totes aquelles cançons secundàries de Fito.
Los sueños locos, el 2001, segueix el patró d'A puerta cerrada, amb 10 cançons en les que es barregen estils molt diferents: soul, blues, swing, flamenc, tex-mex... Inclouen un clàssic del rock espanyol: Mientras tanto, cançó dels Leño, enregistrada pel mateix Rosendo Mercado. L'altra versió és Para toda la vida, popularitzada per Flaco Jiménez, i adaptada per Sara Iñiguez i Carlos Tarque, de M-Clan, als cors. Tancant el capítol de col·laboracions, destaca la presència de Robe Iniesta, d'Extremoduro, a Ni negro ni blanco, la cançó més rockanrolera del disc.
El tercer disc d'estudi, Lo más lejos a tu lado s'edità el 2003. Incloïa 12 temes i el primer single, La casa por el tejado, es convertí en tot un èxit. També destacaven títols com Un buen castigo, Feo o Whisky barato, més una versió d'un vell tema de Los Rebeldes, Estrella del rock'n'roll. El disc fou enregistrat a l'estudi d'Iñaki Uoho Antón, ex-component de los Platero y tú, i superà el Disc de Platí.
L'11 de setembre de 2006 sortí el seu darrer disc, batejat Por la boca vive el pez, enregistrat a l'estudi Musiclan de Girona amb el productor Joe Blaney. Aquest treball aconseguí ser número 1 a la lista de vendes de l'AFYVE (disc de platí, amb més de 100.000 còpies venudes, en menys de dues setmanes). A més, Fito & Fitipaldis es convertí en la primera banda de la història en col·locar tota la seva discografia d'estudi entre els 100 discs més venuts a España.[2] Por la boca vive el pez rebé un disc de platí per les més de 240.000 còpies distribuïdes.[3]
L'octubre de 2007 el grup rep un Disc de Diamant per vendre més d'un milió de discos.[4] L'any 2009 publiquen el seu cinquè àlbum, Antes de que cuente diez, disc que es converteix en disc d'or a la setmana de sortir a la llum.
Components
modifica- Adolfo "Fito" Cabrales: Veu principal, guitarra elèctrica i acústica i líder.
- Carlos Raya: Guitarra elèctrica, slide i pedal steel i cors.
- Javier Alzola: Saxòfon.
- Daniel Griffin: Bateria.
- Alejandro Boli Climent: Baix i cors.
- Joserra Semperena: Hammond i piano.
Excomponents
modificaMembres del grupo durant el període 2001-2005:
- José Alberto Batiz: Guitarra.
- Roberto Caballero: Baix.
- Irazoki: Bateria.
- Chema "Animal":Bateria.
- José Ignacio Cantera: Bateria.
Discografia
modificaLlibres
modificaCultura de bar, Conversaciones con Fito Cabrales, de Darío Vico. Saragossa : Zona de Obras, 2004. 125 p.; ISBN 84-8048-634-1.
Referències
modifica- ↑ «Una vida a ratos» (en castellà). El diario montañés, 02-03-2007. [Consulta: 26 desembre 2017].
- ↑ http://www.eldiariomontanes.es/prensa/20060922/cultura/fito-fitipaldis-siento-estrella_20060922.html
- ↑ http://www.manerasdevivir.com/ver_noticia.php?id_noticia=20118
- ↑ Fito i els seus 'Fitipaldis' reben el disc de Diamant per vendre un milió de discos
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- Pàgina oficial
- DRO Arxivat 2004-12-12 a Wayback Machine.
- Last Tour International Arxivat 2007-07-02 a Wayback Machine.