Obre el menú principal
Alguns fluorocarbonis importants:
A: fluorometà
B: isoflurà
C: un CFC
D: un HFC
E: àcid tríflic
F: tefló
G: PFOS
H: fluorouracil
I: Prozac

Els fluorocarbonis són compostos químics que contenen enllaços químics de carboni-fluor. La relativament baixa reactivitat i alta polaritat de l'enllaç carboni-fluor els dóna característiques úniques. Els fluorocarbonis tendeixen a trencar-se molt lentament en el medi ambient i per tant molts es consideren contaminants orgànics persistents. Molts fluorocarbonis comercialmente útils també contenen hidrogen, clor i brom.

Classes de fluorocarbonisModifica

Clorofluorocarbonis i hidrofluorocarbonisModifica

Els clorofluorocarbonis (CFCs) són fluorocarbonis que també contenen àtoms de clor. Van ser usats en la indústria com a refrigerants, propelents i disolvents de neteja però actualment gairebé estan prohibits del tot per atacar l'ozó.

Els hidrofluorocarbonis (HFCs) són hidrocarbonis amb alguns àtoms d'hidrogen reemplaçats per fluor. No ataquen l'ozó.

FluoropolímersModifica

L'exemple més conegut és el tefló, són resistents i químicament inerts i elèctricament aïllants. Altres són el fluorur de polivinil ([CH2CF2]n) i el policlorotrifluoroetilè ([CFClCF2]n, abreujat como PCTFE o Kel-F).

UsosModifica

Es fan servir principalment com anestèsics, refrigerants, propelents i dissolvents

ReferènciesModifica