Fol·licle preovulatori
El fol·licle ovàric madur, fol·licle preovulatori o fol·licle de De Graaf és, d'entre les diverses centenes de milers de fol·licles ovàrics i que contenen els òvuls, la que madura a cada cicle ovàric. El fol·licle preovulatori produeix grans quantitats d'estrògens i conté un elevat nombre de receptors de l'hormona luteoestimulant.[1] Està format per la teca externa, la teca interna, la granulosa externa, la granulosa interna, el cúmul prolíger, el líquid fol·licular i l'oòcit.[2] Quan el fol·licle encara està en fase de desenvolupament es diu fol·licle primitiu, fol·licle primordial o fol·licle antral i quan ja és madur s'anomena fol·licle madur o fol·licle de De Graaf, entremig passa successivament pels estadis primari, secundari i terciari. El nom de De Graaf el van posar un grup de fisiòlegs en honor de l'anatomista holandès del segle xviii Regnier de Graaf, que va estudiar els òrgans sexuals dels conills i va descobrir que les femelles tenien fol·licles ovàrics.
Com a fol·licle és un petit sac que es troba a un teixit conjuntiu, en particular a la zona cortical de l'ovari, i té funció secretora. El fol·licle preovulatori conté un òvul, els teixits que l'envolten i un líquid fol·licular, amb el qual comença a omplir-se l'òvul a mesura que madura i es desplaça cap a la superfície de l'ovari i l'entrada de la trompa de Fal·lopi. A l'ovulació el fol·licle expulsa l'òvul, que surt de l'ovari a través de la trompa de Fal·lopi, i després el fol·licle preovulatori es transforma en cos luti.
Un fetus femení de vint setmanes de gestació té entre sis i set milions de fol·licles primordials. Al seu naixement, els ovaris de les dones en tenen uns dos milions i a la pubertat entre 400.000 i 500.000. A partir de la primera menstruació, mensualment, l'ovari comença a desenvolupar de 8 a 20 dels seus fol·licles, dels quals habitualment només un esdevé fol·licle madur per l'acció de l'hormona folitropina i la resta deixen de créixer per acció de la proteïna inhibina.[3] Amb el temps, a poc a poc el nombre de fol·licles no madurats (no usats) que queden va disminuint fins que al moment de la menopausa pràcticament no en queda cap.[4]
Referències
modifica- ↑ Fisiologia de la reproducció i desenvolupament humà de Jovita Mezquita Pla. Edicions Universitat Barcelona, 2009.ISBN 9788447533572 (català)
- ↑ «Fol·licle preovulatori». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El procés reproductiu Arxivat 2014-08-29 a Wayback Machine. Clínica Dexeus de Barcelona. (català)
- ↑ «Fol·licle preovulatori». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.