Folco Quilici

Folco Quilici (Ferrara, Emília-Romanya; 9 d'abril de 1930-Orvieto, Úmbria; 24 de febrer de 2018[1]) va ser un documentalista, cineasta, escriptor, editor de cinema, director de fotografia i guionista italià.[2]

Infotaula de personaFolco Quilici
Quilici 5.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 abril 1930 Modifica el valor a Wikidata
Ferrara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 2018 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Orvieto (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCentre Experimental de Cinematografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, escriptor, muntador, director de fotografia i guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1952 Modifica el valor a Wikidata –
Família
FillsBrando Quilici Modifica el valor a Wikidata
ParesNello Quilici (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataMimì Quilici Buzzacchi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webfolcoquilici.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0703559 Allmovie: p186893 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Fill del periodista Nello Quilici i de la pintora Emma Buzzacchi, després d'haver iniciat una activitat de tipus cinematogràfic, es va especialitzar en la filmació submarina, convertint-se molt popular fins i tot fora de les fronteres italianes. El seu primer llargmetratge va ser Sesto continente (1954), ple de suggeridores imatges subaqüàtiques dedicat a les mars del Sud. Posteriorment ha alternat el documental cinematogràfic amb l'activitat periodística, pendent de les recerques i serveis especials sobre el medi ambient i la civilització.[3][4]

En 1965 l'Esso li va confiar la realització d'una sèrie de pel·lícules sobre Itàlia filmades des d'un helicòpter. En el període de 1966 a 1978 es van realitzar 14 d'aquests documentals, tots sota el títol Italia vista dal cielo. Aquests van ser acompanyats de setze volums il·lustrats. Els comentaris de les 14 pel·lícules van ser assignats a importants literats i historiadors de l'època com Cesare Brandi, Mario Praz, Italo Calvino, Guido Piovene, Michele Prisco, Ignazio Silone i Mario Soldati.

Més tard es va dedicar principalment a la publicació de nombrosos textos a partir de Cacciatori di navi de 1984 incloent Cielo Verde (1997), Naufraghi (1998), Li americhe (2004), Libeccio (2008), La dogana del vento (2011), Amico oceano (2012), Nonno Leone (2013) i Cani & cani di gioco e d'avventura (2013) entre altres. En 2002 va rebre el premi NEOS de la Associazione Giornalisti di Viaggio, per la seva activitat d'escriptor. Des de febrer de 2003 a juny de 2006 va presidir l'ICRAM (Istituto Centrale per la ricerca Scientifica e Tecnologica Applicata al Mare), ens públic de recerca sota la supervisió del Ministeri de Medi Ambient, Terra i Mar. En 2006, es va incloure entre les 100 persones més influents en el planeta.[5]

En 2007 va escriure el pròleg del llibre Le Vie Dell'Argento, Paradiso e Inferno de Luciano Covolo i de Massimo Belluzzo (C&B Edizioni, publicat al desembre de 2007).

FilmografiaModifica

LlargmetratgesModifica

Sèries de televisió culturalsModifica

  • Djerid, tre volti del deserto, telefilm (1956)
  • Argentina, 5 episodis (1958-1959)
  • I viaggi di Cook, 5 episodis (1964-1965)
  • Alla scoperta dell'Africa, 7 episodis (1965-1966)
  • Malimba, 5 episodis (1966-1967)
  • I primitivi, 10 episodis (1966-1967)
  • La provincia non c'è più (1966-1967)
  • Alla scoperta dell'India, 8 episodis (1966-1968)
  • Teatro negro, 3 parts (1967-1968)
  • L'Italia vista dal cielo, 14 episodis (1966-1978)
  • Firenze 1000 giorni, 3 film (1967-1970)
  • Islam, 8 episodis (1967-1970) - Versió internacional: Civilisation of Islam, 4 episodis (1983-1984)
  • L'alba dell'uomo, 8 parts (1970-1974)
  • Genti e paesi. Un bambino e la sua casa, dues temporades (1971-1977)
  • Mediterraneo, 13 pel·lícules (1972-1978)
  • I mari dell'uomo, 7 pel·lícules (1974-1976)
  • L'uomo europeo, 8 episodis (1976-1979)
  • Civiltà slava, 10 episodis (1976-1984)
  • Festa barocca, 6 parts (1980-1982)
  • Archivi del tempo, serie (1980-1984)
  • Il linguaggio dei luoghi, 13 episodis (1982-1983)
  • La grande epoque, 4 episodis (1983-1985)
  • L'avventura e la scoperta, serie (1984-1988)
  • Uomo, ambiente, energia, 3 film (1988-1992)
  • Viaggi nella storia, serie (1988-1992)
  • Il rischio e l'obbedienza, 4 film (1990-1992)
  • La mia Amazzonia, backstage del film Cacciatori di navi (1991)
  • Arcipelaghi, 10 film (1994-1995)
  • Italia infinita, 5 pel·lícules en coproducció amb Rai 3 (1998-2003)
  • Kolossal (1999)
  • Genova, Italia (2001)
  • L'impero di marmo (2004)
  • In luoghi e tempi lontani (2010)

Programes televisiusModifica

PublicacionsModifica

ReconeixementModifica

ReferènciesModifica

  1. El documentalista italiano Folco Quilici fallece a los 87 años.
  2. «E' morto Folco Quilici, l'ultimo dei grandi documentaristi». repubblica. [Consulta: 24 febrer 2018].
  3. «E’ scomparso Folco Quilici, scrittore con le onde nell’anima». orizzontescuola. [Consulta: 24 febrer 2018].
  4. «Addio a Folco Quilici». adnkronos. [Consulta: 24 febrer 2018].
  5. «Folco Quilici Official Website». folcoquilici.com.
  6. Premis del 1959 al web del Festival