Font de la carretera de Vic
La Font de la carretera de Vic és una obra noucentista de Sant Fruitós de Bages inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Font  | |||
| Construcció | segle XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Altitud | 262 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Fruitós de Bages | |||
| Localització | Ctra. de Vic, 70, a l'alçada del c. Sant Benet | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 17048 | |||
Descripció modifica
Mobiliari urbà, de procedència barcelonina, sense cap arrelament a l'entorn.[1]
La font consta d'una senzilla estructura feta tota de pedra, d'uns 2,5 m d'alçada aproximadament. La base és quadrada i el mig es va aprimant fins a formar un pilar de forma prismàtica on hi ha el brollador, metàl·lic, que imita una flor. A sobre l'escut de Barcelona, en pedra, coronat per un ratpenat, i un placa de bronze amb la següent inscripció "Donació dels fills d'aquest poble residents a Barcelona, abril 1914". La font queda coronada per un pinacle formant quatre fulles estilitzades imitant una espècie de llanterna.[1]
Història modifica
El poble s'ha caracteritzat des de sempre com un municipi dèbilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (Riu d'Or i torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant de segle. La seva població s'assortia de les aigües del Llobregat, captades a les Brucardes, i eren pujades mitjançant una bomba fins al dipòsit d la muntanya Tolega. Aquest sistema de distribució data del 1913 i funcionà fins al 1933. La font s'aixecà poc després de l'arribada d'aigües al poble.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font de la carretera de Vic |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Font de la carretera de Vic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 octubre 2017].