És una font barroca de tres tubs que parteixen de tres màscares situades a tres dels quatre costats de la font que té forma quadrada. A la part superior es va fent estreta, creant un altre cos més estret i allargat. Reformada el 1900, s'assembla a la font de l'Àngel d'Olot i és comparable amb monuments del tipus de l'Obelisc barroc barceloní.[1]
Entre la segona meitat del segle xvii i el XVIII es realitzaren diverses fonts: la font del Conill, restaurada el 1900, i la font de l'Àngel, restaurada el 1892. Totes dues són de dimensions molt petites.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Font del Conill». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2016].
