Forlì

gran ciutat d'Itàlia
(S'ha redirigit des de: Forli)

Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena. L'any 2020 tenia 118.292 habitants. Està situada al peu del Monte Falterone i prop de la costa de la mar Adriàtica. El centre neuràlgic és la piazza Maggiore, d'on surten les carreteres que l'uneixen a Florència, Faenza, Ravenna i Cesena entre altres.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaForlì
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 13′ 21″ N, 12° 02′ 27″ E / 44.2225°N,12.0408°E / 44.2225; 12.0408
EstatItàlia

RegióEmília-Romanya

ProvínciaProvíncia de Forlì-Cesena Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població116.440 (2023) Modifica el valor a Wikidata (510,25 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície228,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud34 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació187 aC Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
19 desembre 1499Siege of Forlì (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governGian Luca Zattini (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal47121–47122 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0543 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT040012 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaD704 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.forli.fc.it Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Període romà

modifica

Forum Livii va ser una ciutat de la Gàl·lia Cispadana situada a la via Emília entre Faventia (Faenza) i Caesena (Cesena). La seva fundació s'atribueix generalment al pretor Gai Livi Salinàtor, però això no és segur. No l'esmenten ni Estrabó ni Claudi Ptolemeu, però si Plini el Vell, que diu que tenia rang de municipi. Els Itineraris la situen correctament, a 13.000 passes de Caesena i a 10.000 de Faventia.

Alta edat mitjana

modifica

L'any 412 es van casar a la ciutat Gal·la Placídia, germana d'Honori, amb el rei got Ataülf.[2] Després va caure sota el domini dels ostrogots i dels longobards que se la disputaven amb l'Imperi Romà d'Orient. El 756 els llombards, derrotats per Pipí, la van cedir al Papa. Al segle xi (1162) la ciutat va elegir cònsols i després al podestà i es va establir el Comú lliure. Forlì era generalment gibel·lina mentre les veïnes Faenza i Bolonya eren dels güelfs.

Baixa edat mitjana

modifica

A finals del segle xiii els Ordelaffi es van imposar al Orgogliosi i van arribar al poder amb Teobald I Ordelaffi, i després amb el seu fill Scarpetta Ordelaffi la senyoria. Dante Alighieri va ser a la ciutat com a refugiat polític. Els Ordelaffi van mantenir el poder amb algunes interrupcions fins al 1480. Extinta la nissaga el Papa va assolir el domini de Forlì que li pertocava i va donar la ciutat al seu nebot Gerolamo Riario, casat amb Caterina Sforza. A la mort del Papa, Gerolamo, mancat de suport polític, va morir en una conjura el 1488 i el va succeir el seu fill Octavià Riario però l'estat va quedar sota la direcció de Caterina Sforza que la va defensar fins que el 1499 la va ocupar Cèsar Borja (Valentino), suposadament nebot del Papa Alexandre VI. El 1503 els Ordelaffi van recuperar breument el poder però la ciutat va tornar al Papa, que llavors era Juli II della Rovere. En aquest període van néixer a la ciutat personatges destacats: Melozzo degli Ambrogi (pintor), Marco Palmezzano (pintor), Sebastiano Menzocchi (pintor), Pace Bombace (arquitecte), Romanello da Forlì (condottieri), i Giovanni delle Bande Nere (fill de Caterina Sforza i de Joan de Medici).[3][4]

Segles XVI a XVIII

modifica

En el segle xvi i xvii es van fer importants construccions: el Macello Comunale, l'ospedale "Casa di Dio" a Borgo Cotogni, la Porta Pia i la Porta di Schiavonia. Del segle xviii són el Corso della Repubblica i la via (carrer) Giorgio Regnoli. Molts d'aquests edificis van ser obra de l'arquitecte Luigi Mirri, que tenia l'ajut del pintor Felice Giani.

Algunes famílies van exercir de mecenes i això va portar a la ciutat al gran pintor Antonio Canova, que va deixar el monument fúnebre dedicar a Domenico Manzoni a l'església de la Santíssima Trinitat, i la cèlebre Hebe, conservada encara a la Pinacoteca comunal.

Segle xix

modifica

Després d'una breu ocupació francesa el 1796, els soldats francesos van entrar a la ciutat el 4 de febrer de 1797 i la van incloure a la República Cispadana; el 1799 Àustria la va ocupar, però el 1800, va retornar als francesos, que la van incorporar a la República Cisalpina territori que el 1802 es va convertir en república napoleònica italiana i el 1805 en el Regne d'Itàlia. Els austríacs van tornar el 1814 i el 1815 el Congrés de Viena en va reconèixer la possessió al Papa. El Duomo (catedral) es va reobrir. La ciutat va participar en els motins del febrer de 1831 sufocats al cap d'un mes. Un dels dirigents patriotes lliberals de l'època va ser Piero Maroncelli, nascut a Forlì el 1795, que va passar per les presons austríaques i va morir a l'exili a Nova York el 1846. El 1859 va proclamar la seva unió al Regne de Sardenya ratificada per referèndum el 1860.

Època moderna

modifica

El 1889 els republicans van guanyar l'administració municipal i la van conservar fins al 1924 quan el feixisme instal·lat el 1922 va derivar en una dictadura. L'any 1905 es van derruir les muralles i la ciutat es va expandir i es va construir la via del tren i altres palaus. Forlì s'anomenava la «città del Duce» perquè Benito Mussolini va néixer a la rodalia. L'estructura de la ciutat es va canviar a partir de l'ampliació de la Piazza Saffi. El primer projecte regulador de la ciutat es va dictaminar l'any 1931; el complex de Piazzale della Vittoria, el clàssic representant de l'arquitectura feixista, va ser obra de Cesare Bazzani (arquitecte) i de l'escultor Bernardini Bonifava; altres edificis de l'època són el Collegio areonautico (avui Istituto Magistrale, Liceo Classico i Scuole medie) amb una gran estàtua d'Ícar, i l'ampli vial de la Libertà. La família Mussolini va tenir la seva residència a Villa Carpena, als afores de la vila.

Els americans la van bombardejar l'any 1944, i van destruir l'església de San Mercuriale i també els barris Saffi i Mazzini i l'església de San Biagio (amb un fresc de Melozzo). Després de la guerra no ha parat de créixer.[5]

Llista de senyors de Forlì

modifica

Referències

modifica
  1. «Forli». Enciclopedia Treccani. [Consulta: 14 juny 2023].
  2. Smith, William (ed.). «Forum Livii». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 14 juny 2023].
  3. «Forli» (en italià). Dizionario di Storia. [Consulta: 14 juny 2023].
  4. «Forli» (en italià). Enciclopedia Machiavelliana. [Consulta: 14 juny 2023].
  5. Domenico, Roy Palmer. The regions of Italy: a reference guide to history and culture. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2002, p. 88-92. ISBN 9780313307331. 

Vegeu també

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forlì