Formós

papa de l'església catòlica
(S'ha redirigit des de: Formós I)

Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.

Plantilla:Infotaula personaFormós

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Formosus PP. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 816 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 896 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortenverinament Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
111è Papa
10 octubre 891 – 4 abril 896
← Esteve VBonifaci VI → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, sacerdot catòlic, escriptor Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8822314 Modifica el valor a Wikidata

Consagrat bisbe de Porto l'any 864 pel Papa Nicolau I, va actuar com a legat pontifici a Bulgària (866) i a França (869 i 872), on va ser l'encarregat de convèncer Carles el Calb que acceptés la corona imperial. L'any 877, en ajudar a coronar rei d'Itàlia a Arnulf, es va enfrontar al Papa Joan VIII, que era partidari de Carles el Calb, fet que li va valdre ser expulsat de la seva diòcesi i l'excomunió. Aquesta fou aixecada l'any 883, quan accedí al papat Marí I i Formós fou restaurat en la seva seu de Porto-Santa Rufina, dignitat que ocupava quan el van fer papa.

Durant el seu pontificat, el 30 d'abril del 892, pressionat per l'emperador Guiu III, es va veure forçat a coronar emperador i successor al fill d'aquest, Lambert. Quan va morir Guiu el 894, Lambert es convertí en el nou emperador alhora que Formós començà a aproximar-se al rei Arnulf de Caríntia, a qui convencé perquè avancés sobre Roma i alliberés el regne d'Itàlia de la família dels ducs de Spoleto. Arnulf travessà els Alps i assaltà Roma el febrer del 896, expulsà Lambert i fou nomenat nou emperador per Formós en l'atri de la Basílica de Sant Pere. Poc després, el 4 d'abril de 896, el papa Formós morí a Roma.

El sínode del cadàver

modifica
 
El Papa Esteve VI acusant el difunt Papa Formós, segons Jean-Paul Laurens (1870)

El mateix any de la mort de Formós, pujà al tron pontifici Esteve VI amb l'ajuda de Lambert II de Spoleto, qui tornà a prendre el control de Roma al caure malalt Arnulf i veure's obligat a abandonar Itàlia. Lambert, juntament amb la seva mare Agiltruda, impulsà la celebració d'un judici contra el papa que va donar suport a la família dels ducs de Spoleto en les seves reivindicacions polítiques durant el papat.

Esteve VI ordenà, nou mesos després de la mort de Formós, exhumar el seu cadàver i sotmetre'l a judici en un concili que es va reunir per a aquesta finalitat i que ha passat a la història com el «Concili Cadavèric», «Sínode del terror» o «Sínode del cadàver». En aquest concili, celebrat sota la presidència d'Esteve VI a la Basílica de Constantí, es va procedir a revestir el cadàver de Formós dels ornaments papals i se'l va seure en un tron perquè escoltés les acusacions, la principal de les quals va ser que essent bisbe de la diòcesi de Porto, l'havia abandonat per ocupar com a Papa la diòcesi de Roma. En el judici es va declarar culpable a Formós i es va decretar invàlida la seva elecció com a Papa i es van anul·lar tots els actes i les ordenances del seu papat.