Obre el menú principal

Fort Marlborough

a es Castell

El Fort Marlborough és una fortalesa situada al costat de la bocana del port de Maó, a la Cala de Sant Esteve, dins el municipi menorquí d'Es Castell. Va ser construït pels britànics entre 1710 i 1726, que li van donar el nom del general més destacat de l'època, Sir John Churchill, duc de Marlborough, al qual els seus enemics francesos van immortalitzar en una cançó infantil[1] com a Mambrú, simplificant-ne la pronunciació.[2]

Infotaula d'edifici
Fort Marlborough
Fort Marlborough.jpg
Epònim John Churchill, 1r Duc de Marlborough
Dades
Tipus fort
Enginyer estructural Robert d'Arcy
Creació 1710
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMenorca
Municipies Castell
Localització Cala de Sant Esteve
 39° 51′ 47″ N, 4° 18′ 05″ E / 39.862981°N,4.301468°E / 39.862981; 4.301468
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0008593
Modifica les dades a Wikidata

Una bona part de la fortificació està excavada a la roca, de manera que queda gairebé mimetitzada amb el paisatge. La finalitat de la galeria d'entrada, la galeria de contraescarpa que rodeja el foso i les contramines que surten radialment d'aquesta tenien com a objectiu protegir el recinte central i les seves quatre peces d'artilleria. Aquestes peces són emplaçades en plataformes semicirculars per l'artilleria a barbeta.[2]

Actualment, l'interior alberga una exposició amb mitjans moderns i sistemes audiovisuals,[3] però de manera respectuosa amb el monument, que mostra la vida a Menorca als segles XVII i XVIII, quan l'illa era un port mediterrani cobdiciat especialment per pirates (Barbarossa, Mustafà, Piali, etc.) i pels britànics, que desitjaven poder tenir un port a la mediterrània.

HistòriaModifica

El Fort Marlborough va ser construït entre 1710 i 1726, durant la primera dominació britànica de Menorca, i va tenir una especial importància en la defensa contra els francesos i contra els espanyols durant tot el temps que els britànics van ser a l'illa. En particular va sofrir dos grans setges importants, un el 1756 per part dels francesos i l'altre el 1781 dels espanyols, que van fer perdre el domini de Menorca als britànics. En ambdós casos, la guarda britànica al fort estava composta per 15 artillers, 50 infants i un capità:

Durant el segon domini britànic, el 1781, hom decideix reforçar i reestructurar el fort per a poder defensar-se millor devant de potencials nous setges. La nova configuració del fort, tal com roman actualment, va ser obra del capità en cap d'enginyers d'Arcy, que també va decidir construir la torre d'en Penjat (o torre Stuart) del port de Maó. La torre d'en Penjat és una torre de tipus Martello que està sobre un turó i unida al fort per un parapet de pedra. En aquesta època, per a defensar el port de Maó hom disposava de tres pols estratègics fortificats: el fort Marlborough, la torre d'en Penjat i el castell de Sant Felip.

Notes i referènciesModifica

  1. Malbrough s'en va-t-en guerre / mironton, mironton, mirontaine / Malbrough s'en va-t-en guerre / on n' sait quand il reviendra. A Espanya la traducció en castellà és també força popular: Mambrú se fue a la guerra / ¡qué dolor, qué dolor, qué pena! / Mambrú se fue a la guerra / y no sé cuando vendrá. /do-re-mi, do-re-fa / no sé cuando vendrá.
  2. 2,0 2,1 Menorca Magazine, pàgs. 42-43. Publicació de l'Associació Hotelera de Menorca (ASHOME). Editat per Jordi Marbán Viltró. Imprés per INGRAMA. Amb el suport del Govern de les Illes Balears i la Fundació Destí Menorca. 2010. (castellà) (anglès) (alemany)
  3. «Projecte d'enginyeria audiovisual al Fort Marlborough de Menorca». Sono Tecnologia Audiovisual.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fort Marlborough
  • CASANOVAS CAMPS, M.A. (1988). Història de les Illes Balears. Mallorca: Editorial Moll.
  • AADD (2000). Història de les illes Balears. Palma: Documenta Balear.

Enllaços externsModifica