Fort de Sant Àngel
El Fort de Sant Àngel és una fortificació situada a la ciutat de Birgu, també anomenada Vittoriosa, (Malta) construït a partir del 1530.[1]
Fort de Sant Àngel | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (mt) Forti Sant’Anġlu | |||
Dades | ||||
Tipus | Fort | |||
Construcció | 1691 | |||
Característiques | ||||
Material | pedra calcària | |||
Localització geogràfica | ||||
Regió | Malta | |||
Localització | Ciutat de Birgu | |||
| ||||
Format per | D'Homedes Bastion – Fort St Angelo (en) De Guiral Battery – Fort St Angelo (en) No. 3 Battery – Fort St Angelo (en) Main Gateway – Fort St Angelo (en) Sea-filled Moat – Fort St Angelo (en) | |||
Monument de Grau 1 de Malta | ||||
Identificador | 01479 | |||
Monument de Grau 1 de Malta | ||||
D'Homedes Bastion – Fort St Angelo | ||||
Identificador | 01480 | |||
| ||||
Monument de Grau 1 de Malta | ||||
Main Gateway – Fort St Angelo | ||||
Identificador | 01483 | |||
| ||||
Monument de Grau 1 de Malta | ||||
No. 3 Battery – Fort St Angelo | ||||
Identificador | 01488 | |||
| ||||
Monument de Grau 1 de Malta | ||||
De Guiral Battery – Fort St Angelo | ||||
Identificador | 01492 | |||
| ||||
Monument de Grau 1 de Malta | ||||
Sea-filled Moat – Fort St Angelo | ||||
Identificador | 01494 | |||
Activitat | ||||
Propietat de | Malta Heritage Malta | |||
Història
modificaAbans de l'arribada de l'orde de l'Hospital
modificaLa data de la primera construcció es desconeix i es pot datar fins i tot ja durant l'Imperi Romà, tot i que es te coneixement que hi havia un lloc de culte en època pre-romana.[2] Se sap que a principis de l'Edat Mitjana ja existia i que hi ha restes d'una torre del segle xi, quan Malta estava sota domini musulmà. Des del s.XIV Malta estava sota la sobirania de la Corona d'Aragó[3] i el castell es coneixia com a Castello a Mare[4] o castell vora el mar i era la residència de la família Nava.[5]
Sota domini hospitaler
modificaQuan els cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem van arribar a Malta el 1530, provinents de Rodes, van escollir Birgu com a capital i el Fort de Sant Àngel va esdevenir el lloc de residència del Gran Mestre.[6] Els hospitalers el van convertir en la principal fortificació, el van reformar i remodelar profundament. El fort va aguantar els atacs otomans durant el setge de Malta de 1565.[7] Després del setge es va construir la ciutat fortificada de La Valletta sobre de la muntanya de Sciberras, a l'altre costat del Gran Port i que va esdevenir el centre administratiu dels cavallers.
En un primer moment diversos Mestres es van fer enterrar a la capella del Fort o altres dependències, fins que es va construir al cocatedral de Sant Joan de La Valletta i es van traslladar les restes allà.
Període britànic
modificaAmb l'arribada dels britànics a Malta, per fer fora Napoleó, el fort va mantenir molta importància com a instal·lació militar i va donar nom al vaixell HMS Egremont del 1912, que el 1933 fou rebatejat com a HMS St Angelo.[8]
Actualment
modificaAvui dia el Fort allotja dependències dels Cavallers de Malta i altres dependències s'han convertit en museu marítim. També s'hi han fet restauracions.
Accés
modificaActualment, la major part del Fort és visitable i només la part superior de la fortalesa manté un accés restringit.
Referències
modifica- ↑ Malta: Order of Malta Handbook: Strategic Information and Contacts (en anglès). Lulu.com, 2013-08, p. 62. ISBN 978-1-4387-3691-4.
- ↑ Shwartz, Louis «Gargano Comes to Rome: Castel Sant'Angelo's Historical Origins» (en anglès). The Journal of Ecclesiastical History, 64, 3, 2013-07, pàg. 453–475. DOI: 10.1017/S0022046912001704. ISSN: 0022-0469.
- ↑ Charles, Dalli, «La Malta catalanoaragonesa : l'exemple de la família Desguanes» (en anglès). Catalans a la Mediterrània medieval : noves fonts, recerques i perspectives. - (IRCUM-Medieval cultures ; 3), 2015. DOI: 10.1400/246236.
- ↑ Soraluce Blond, José Ramón «Arquitectura militar española para la defensa del Mediterráneo Occidental». Revista de historia militar, 111, 2012, pàg. 159–184. ISSN: 0482-5748.
- ↑ Letard, Giuseppe Nicola. Brevi nozioni storiche riguardanti l'isola di Malta (en italià). Tip. Fratelli Bonello Editori, 1862.
- ↑ Buhagiar, Mario «The Treasure of the Knight Hospitallers in 1530 Reflections and Art Historical Considerations». Peregrinationes Acta et documenta. culture-malta.org, 2000.
- ↑ Mallia-Milanes, Victor «The Siege of Malta, 1565, revisited» (en anglès). Storja, 2015, pàg. 1-18.
- ↑ Borg, Victor Paul. The Rough Guide to Malta and Gozo (en anglès). Rough Guides, 2001, p. 98. ISBN 978-1-85828-680-8.