Fotodíode

tipus de fotodetector basat en una junció p-n

El fotodíode és un component electrònic i un tipus de fotodetector. És una unió p-n dissenyada per ser sensible a una entrada òptica. Els fotodíodes duen incorporada una finestreta o un connector de fibra òptica per tal de permetre el pas de la llum a la part sensible del dispositiu.

Fotodíode

Els fotodíodes poden ser usats en connexió directa a massa o en polarització inversa. En connexió a massa la llum que incideix en el díode produeix un voltatge que genera corrent en direcció a la polarització directa. Açò s'anomena fenomen fotovoltaic i n'és la base de les cèl·lules solars (de fet les cèl·lules solars tan sols són un gran nombre de fotodíodes grans i barats).

Els díodes normalment tenen una elevada resistència quan es polaritzen en inversa. Aquesta resistència es redueix quan la llum de la freqüència apropiada incideix sobre la unió. D'ací que un fotodíode polaritzat en inversa puga ser usat com a detector de llum observant el corrent que el recorre. Els circuits basats en aquest efecte són més sensibles a la llum que els basats en l'efecte fotovoltaic.

En essència un fototransistor no és més que un transistor bipolar que té un encapsulat transparent perquè la llum arriba al díode format per la unió base-col·lector. El fototransistor funciona com un fotodíode, però amb una sensibilitat a la llum molt més gran, ja que els electrons que s'obrin pas pel díode base-col·lector són amplificats per la funció del transistor.

Aplicacions modifica

Els fotodíode P-N són emprats en aplicacions similars a les dels fotoconductors.

En productes de consum com mesuradors de llum per a càmeres, ràdio-despertadors (els que baixen la intensitat lumínica quan està fosc) i llums del carrer normalment s'usen fotoconductors en compte de fotodíodes, encara que també podrien usar-se.

Els receptors de control remot de vídeos i televisions sovint usen fotodíodes.

Els fotodíodes s'usen per a obtenir mesures precises de la intensitat lumínica, ja que tenen una millor resposta linear que els fotoconductors.

Els fotodíodes P-N no s'usen per a mesurar intensitats de llum extremadament baixes. En compte, si cal una alta sensitivitat, s'usen díodes d'allau, CCDs intensificats (ICCD) o tubs fotomultiplicadors en aplicacions com astronomia, espectroscòpia, equipament de visió nocturna i mesuradors làser

Els díodes PIN són molt més ràpids i més sensibles que els díodes amb una unió p-n ordinària, d'ací que s'usen per a comunicacions

Vegeu també modifica

sensors d'infraroig

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fotodíode