Obre el menú principal

Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia

L'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) és un centre dedicat a la recerca en nanociència i nanotecnologia, creat l'any 2003 i adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.[1]

Infotaula d'organitzacióInstitut Català de Nanociència i Nanotecnologia
ICN2 Logo.png
Catalan Institute of Nanoscience and Nanotechnology.jpg
Dades
Tipus instal·lació, centre de recerca i institut de recerca
Forma jurídica
Creació 2014
Organització i govern
Seu 
Gerent/director Pablo Ordejón Rontomé

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

La Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN), es va constituir com a tal l'11 de juliol de 2003. Està regida per un òrgan superior de govern, el Patronat, format pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), té un director i disposa d'un Consell Científic que és l'òrgan assessor.[2] Encara que l'ICN2 fou fundat el 2003, no inicià pròpiament les seves activitats fins dos anys més tard. El patronat de la fundació privada de l'ICN2 està format pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'ICN2 forma part de CERCA, la xarxa de Centres de Recerca de Catalunya impulsada per la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al desenvolupament de la seva activitat científica, l’ICN2 la desenvolupa en dues branques principals: la recerca científica, amb projectes d’abast fonamentalment estatal i europeu, i la recerca tecnològica, centrada en àrees d'especialitat internes i amb la col·laboració de la indústria privada.[1]

El gener del 2012 la Generalitat i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) van acordar unificar els centres de recerca en nanociència que aquests dos organismes tenien a Catalunya amb la intenció de reforçar la investigació en aquest àmbit. Amb la fusió, gràcies al conveni firmat entre el Departament d’Economia i Coneixement, el CSIC i la Universitat Autònoma de Barcelona, es volia crear un únic centre de recerca en nanotecnologia.[3] Finalment, el gener del 2014 s'inaugurà al campus de la UAB de Bellaterra, a Cerdanyola del Vallès, la nova seu de l'ICN2, un edifici de 6.000 m2 ocupat en més d'una tercera part per laboratoris amb tecnologia d‘última generació.[1][4]

L’Institut acull al voltant de 200 persones, de les quals 170 són investigadors, que formen un equip altament qualificat, multidisciplinari i multicultural.[5] L'ICN2 està adherit a l'Anella Científica, xarxa de telecomunicacions acadèmica i de recerca catalana.[6] Des del juliol de 2012 el director de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia és Pablo Ordejón.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Pascual Gainza, Jordi «Visiones acerca de la Nanotecnologia: ¿Cuál ha sido el impacto de la creación del Institut Catalá de Nanotecnologia?». Revista madri+d, Núm. 34: Nanociencia y nanotecnología I, Gener-febrer 2006. ISSN: 1579-9506 [Consulta: 15 octubre 2017].
  3. «La Generalitat i el CSIC unifiquen els seus centres d'investigació per reforçar la recerca en nanociència». Generalitat de Catalunya, 02-01-2012. [Consulta: 15 octubre 2017].
  4. «Inauguren el nou centre de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 20-01-2014 [Consulta: 15 octubre 2017].
  5. «Els socis del CIAC visiten ICN2. ¿Com la nanociència pot ajudar la indústria del automòbil?». CIAC (Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya). [Consulta: 15 octubre 2017].
  6. «Les institucions adherides a l’Anella Científica». Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), 23 d’agost 2017. [Consulta: 15 octubre 2017].
  7. «Pablo Ordejón, nou director de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)». Generalitat de Catalunya, 13-07-2012. [Consulta: 15 octubre 2017].