Foulques de Neuilly

Foulques de Neully (?-mort el 1201) fou un sacerdot de Neuilly-sur-Marne, (França). Es feu famós per predicar amb entusiasme la crida per la Quarta Croada. És considerat beat per l'Església Catòlica i la seva festivitat se celebra el 2 de març.

Plantilla:Infotaula personaFoulques de Neuilly

Foulques en una il·lustració del manuscrit Laud Misc. 587 de la Biblioteca Bodleiana. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Neuilly-sur-Marne
Mort2 març 1201 Modifica el valor a Wikidata
Neuilly-sur-Marne (França) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, predicador Modifica el valor a Wikidata
beat
CelebracióEsglésia Catòlica
Festivitat2 de març

Biografia

modifica

Fou sacerdot de la parròquia de Neuilly des del 1191, i fou alumne de Pere Cantor a París. Començà a predicar el 1195 i es guanyà reputació de pietós i eloqüent.[1] El seu discurs se centrava en remoure la consciència de la gent i moltes de les seves denúncies tenien a veure amb els pecats de l'usura i la luxúria.[2] Una altra queixa que feia era el concubinat dels clergues, els quals freqüentment trencaven el vot de castedat.[2]

Es deia que una vegada per renyar el rei Ricard I d'Anglaterra l'aconsellà que «busqués un marit per les que ell deia les seves filles», referint-se als pecats capitals del sobirà: la Supèrbia, l'Avarícia i la Luxúria; i el rei li replicà que els marits apropiats serien els templers, els cistercencs i els bisbes i abats de l'Església.[3]

Les seves qualitats com a predicador arribaren a oïda del papa Innocenci III, el qual l'instà el 1199 a convèncer senyors perquè s'allistessin a la croada. Fou rebut per Simó IV de Montfort i la seva esposa Alix de Montmorency als quals impressionà.[4]

Amb ocasió d'un torneig a Écry-sur-Seine, organitzat pel comte Teobald III de Xampanya el novembre del 1199, Foulques intervingué amb la seva eloqüència i aconseguí que molts dels cavallers presents abracessin la creu i fessin jurament de lluitat a la croada.[5] Els seus contemporanis l'acusaren d'haver-se apropiat d'una part dels diners recollits per fer la croada. Foulques morí durant el camí, abans que la croada desviés el seu objectiu cap a Constantinoble.[5]

Referències

modifica
  1. Mayer, 1990, p.  197.
  2. 2,0 2,1 Queller, 1997, p. 3.
  3. Roger de Hoveden, 1870, p. 76.
  4. Maddicott, 1994, p. 5.
  5. 5,0 5,1 Grasso, 2010, p. 741-764.

Bibliografia

modifica
  • Grasso, C. «Folco di Neuilly sacerdos et predicator crucis». Nuova Rivista Storica, XCIV, III, 2010.
  • Maddicott, John Robert. Simon de Montfort. Cambridge University Press, 1994. 
  • Mayer, Hans Eberhand. The Crusades. Oxford University Press, 1990. 
  • Queller, Donald. The Fourth Crusade. University of Pennsylvania Press, 1997. 
  • Roger de Hoveden. Chronica Magistri Rogeri de Hovedene (en llatí). Longman, 1870. 
  • Gerald de Cambridge. «Itinerarium Kambriae». A: Giraldi Cambrensis Opera: Volume VI (en llatí). Longman, 1868.