François Benoist

músic francès

François Benoist (Nantes, 1794 - París, 1878) fou un compositor francès.

Infotaula de personaFrançois Benoist

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1794 Modifica el valor a Wikidata
Nantes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 1878 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorganista, compositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori Nacional Superior de Música i Dansa (1819–) Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, ballet i Rèquiem Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGeorges Scheyermann, Louis Adam i Charles Simon Catel Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCésar Franck, Camille Saint-Saëns, Adolphe Adam, Jules Massenet, Théodore Dubois, Émile Paladilhe, Charles Lecocq, Louis James Alfred Lefébure-Wely, Charles-Alexis Chauvet, Charles Renaud de Vilbac, Eugène Anthiome, Albert Lavignac, Théodore Salomé, Paul Wachs i Louis Diémer Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue, orgue i harmònium Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 322c3230-c073-4f24-91d8-2d85bee36faa Discogs: 7347113 IMSLP: Category:Benoist,_François Modifica el valor a Wikidata

Feu va fer els estudis amb gran brillantor en el Conservatori d'aquesta última ciutat i guanyà el premi de Roma, sent nomenat al seu retorn organista de la capella reial i professor d'orgue del Conservatori, on tingué alumnes com Adolphe Deslandres,[1] Gaston Salvayre,[2] Edouard Silas entre d'altres,[3] càrrec que desenvolupà duran cinquanta-tres anys, comptant entre els seus deixebles amb Emile Paladilhe, Lèo Ehrhart, Bizet, Charles-Alexis Chauvet[4] i Cesar Franck.

Les seves temptatives envers el teatre foren poc afortunades, perquè al seu geni li anava més bé la música religiosa que la dramàtica. Les seves obres més importants són una missa de Rèquiem i la Bibliothèque de l'organiste. Se'l hi deuen a més les òperes Léonore et Félix (1821), i L'Apparition (1846), i els balls La Gipsy (1839), Le Diable amoreux (1840), Nisida (1848), i Pàquerette.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Benoist
  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 555 (ISBN 84-239-4518-9)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 53, pàg. 462 (ISBN 84 239-4553-7)
  3. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 1316 (ISBN 84-239-4579-0)
  4. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17, pàg. 114. (ISBN 84-239-4517-0)