François Vittori

polític francès

François Vittori (Isolaccio-di-Fiumorbo, Alta Còrsega, 9 d'agost de 1902Porri, Alta Còrsega, 23 de desembre de 1977)[1] fou un polític i sindicalista cors.

Infotaula de personaFrançois Vittori
Biografia
Naixement(fr) Antoine François Vittori Modifica el valor a Wikidata
9 agost 1902 Modifica el valor a Wikidata
Isolaccio-di-Fiumorbo (Còrsega) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Porri (Còrsega) Modifica el valor a Wikidata
Senador de la Quarta República Francesa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Francès Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Sindicalista contestatari, l'administració dels serveis públics de telefonia, telegrafia i correus (PTT) el va enviar a Madagascar. Es revolta per la sort dels habitants i es dedica a la militància anticolonial. El 1929, va ajudar a organitzar una manifestació a Antananarivo, que li va valer que l'administració colonial el portés davant els tribunals. Aleshores el Socors Roig Internacional va enviar l'advocat Foissin per ajudar-lo. Amb ell i amb alguns altres activistes, va fundar el Partit Comunista de Madagascar, els primers cartells del qual es dibuixen a mà. No obstant això, és condemnat a empresonament i exclòs de la PTT.[2]

Alliberat el 1933 i expulsat de l'illa, se'n va a la guerra civil espanyola i s'hi va convertir en comissari polític de les Brigades Internacionals, des de 1938 adscrit a la 45a Divisió de l'Exèrcit Popular de la República. Durant la Segona Guerra Mundial fou un dels caps dels Francs-tireurs et partisans français (FTPF) a Còrsega. Després de la guerra fou escollit senador entre 1946 i 1948,[3] és elegit membre del Comitè Central del Partit Comunista Francès i presideix l'Associació Republicana de Veterans (ARAC).[2]

Vegeu també modifica

Notes i referències modifica

  1. « Antoine, François Vittori », sur le site du Musée de la Résistance en ligne (1940-1945).
  2. 2,0 2,1 Bruno Fuligni. La France rouge. Un siècle d'histoire dans les archives du PCF. Les Arènes, 2011. 
  3. Fitxa del Senat francès