Franca Squarciapino
Franca Squarciapino (Roma, 16 de maig de 1940)[1] és una dissenyadora de vestuari italiana, que ha treballat per a cinema, òpera, teatre i televisió. Entre els seus treballs destaca el disseny per a la pel·lícula de 1990 Cyrano de Bergerac per la qual va ser guardonada amb el premi Oscar i el Cèsar al millor disseny de vestuari. Forma parella artística i sentimental amb l'escenògraf Ezio Frigerio.
-%D0%A4%D1%80%D0%B0%D0%BD%D0%BA%D0%B0_%D0%A1%D0%BA%D1%83%D0%B0%D1%80%D1%87%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D0%BD%D0%BE_(Franca_Squarciapino)_-_%D0%A2%D0%B8%D1%85%D0%BE%D0%BD%D0%BE%D0%B2_%D0%9D%D0%B8%D0%BA%D0%B8%D1%82%D0%B0_%D0%A1%D0%B5%D1%80%D0%B3%D0%B5%D0%B5%D0%B2%D0%B8%D1%87_-_Tikhonov_Nikita-%D0%9C%D0%B8%D0%BB%D0%B0%D0%BD-%D0%9B%D0%B0_%D0%A1%D0%BA%D0%B0%D0%BB%D0%B0.jpg) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 maig 1940  (84 anys)Roma |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques i disseny de vestuari |
| Ocupació | dissenyadora de vestuari |
| Premis | |
| |
    
| |
Va estudiar algun anys de la carrera de Dret i després es va dedicar a l'actuació en teatre. En 1963, quan interpretava a Nàpols El sí de las niñas, de Moratín va conèixer al que seria el seu marit i company de treball, l'escenògraf Ezio Frigerio, amb el qual contrauria matrimoni el 1974.[2] Ella va començar com a assistent de Frigerio i es va centrar en el disseny de figurins.[3] Va col·laborar en producció per a televisió de Els germans Karamazov, dirigida per Sandro Bolchi. Va treballar diversos anys a les ordres del director d'escena Giorgio Strehler al Piccolo Teatro i La Scala de Milà i d'aquí va saltar a col·laborar amb molts dels millors teatres del món, com el Metropolitan de Nova York o el Bolshoi de Moscou. En 1981, va ser nominada per al premi Tony pel seu disseny per al musical Can-Can.[1]
La seva progressió la va portar a convertir-se en una destacada dissenyadora de vestuaris per al cinema, entre els treballs del qual destaca el que va realitzar el 1990 per a la pel·lícula Cyrano de Bergerac per la qual va ser guardonada amb el premi Oscar i el César al millor disseny de vestuari.[4] Igualment va dissenyar el vestuari per a dues pel·lícules de Bigas Luna que li va portar també a guanyar el Goya el 1997, per La camarera del Titanic.
Filmografia
modificaCinema
modifica- Cyrano de Bergerac, dirigida per Jean-Paul Rappeneau (1990)
- Louis, enfant roi, dirigida per Roger Planchon (1993)
- Le Colonel Chabert, dirigida per Yves Angelo (1994)
- L'ussaro sul tetto dirigida per Jean-Paul Rappeneau (1995)
- La camarera del Titanic, dirigida per Bigas Luna (1997)
- Volavérunt, dirigida per Juan José Bigas Luna (1999)
Òpera
modificaProduccions destacades:[2]
- Don Giovanni, per La Scala, 1987.
- Fidelio, per la Scala i Châtelet, 1990.
- Così fan tutte, pel Piccolo Teatro, 1998.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Ezio Frigerio y Franca Squarciapino. Una vida juntos sobre el escenario». Museo Nacional Thyssen-Bornemisza. Arxivat de l'original el 2018-12-29 [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «Franca Squarciapino», 26-06-2010. [Consulta: 28 desembre 2018].
- ↑ Armada, Alfonso «Ezio Frigerio y Franca Squarciapino. El escenógrafo y la figurinista de la ópera 'Il Trittico'». , 15-05-1987 [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ «The 63rd Academy Awards (1991) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. AMPAS. [Consulta: 28 maig 2019].