Franca Squarciapino

Franca Squarciapino (Roma, 16 de maig de 1940)[1] és una dissenyadora de vestuari italiana, que ha treballat per a cinema, òpera, teatre i televisió. Entre els seus treballs destaca el disseny per a la pel·lícula de 1990 Cyrano de Bergerac per la qual va ser guardonada amb el premi Oscar i el Cèsar al millor disseny de vestuari. Forma parella artística i sentimental amb l'escenògraf Ezio Frigerio.

Infotaula de personaFranca Squarciapino
Biografia
Naixement16 maig 1940 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDissenyadora de vestuari Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0820037 Allocine: 151631 Allmovie: p112391 IBDB: 25324 Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar algun anys de la carrera de Dret i després es va dedicar a l'actuació en teatre. En 1963, quan interpretava a Nàpols El sí de las niñas, de Moratín va conèixer al que seria el seu marit i company de treball, l'escenògraf Ezio Frigerio, amb el qual contrauria matrimoni el 1974.[2] Ella va començar com a assistent de Frigerio i es va centrar en el disseny de figurins.[3] Va col·laborar en producció per a televisió de Els germans Karamazov, dirigida per Sandro Bolchi. Va treballar diversos anys a les ordres del director d'escena Giorgio Strehler al Piccolo Teatro i La Scala de Milà i d'aquí va saltar a col·laborar amb molts dels millors teatres del món, com el Metropolitan de Nova York o el Bolshoi de Moscou. En 1981, va ser nominada per al premi Tony pel seu disseny per al musical Can-Can.[1]

La seva progressió la va portar a convertir-se en una destacada dissenyadora de vestuaris per al cinema, entre els treballs del qual destaca el que va realitzar el 1990 per a la pel·lícula Cyrano de Bergerac per la qual va ser guardonada amb el premi Oscar i el César al millor disseny de vestuari.[4] Igualment va dissenyar el vestuari per a dues pel·lícules de Bigas Luna que li va portar també a guanyar el Goya el 1997, per La camarera del Titanic.

FilmografiaModifica

CinemaModifica

ÒperaModifica

Produccions destacades:[2]

  • Don Giovanni, per La Scala, 1987.
  • Fidelio, per la Scala i Châtelet, 1990.
  • Così fan tutte, pel Piccolo Teatro, 1998.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Ezio Frigerio y Franca Squarciapino. Una vida juntos sobre el escenario». Museo Nacional Thyssen-Bornemisza [Consulta: 29 desembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «Franca Squarciapino», 26-06-2010. [Consulta: 28 desembre 2018].
  3. Armada, Alfonso «Ezio Frigerio y Franca Squarciapino. El escenógrafo y la figurinista de la ópera 'Il Trittico'». , 15-05-1987 [Consulta: 29 desembre 2018].
  4. «The 63rd Academy Awards (1991) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. AMPAS. [Consulta: 28 maig 2019].