Francesc Brosa i Casanobas

Francesc Brosa i Casanobas'[1] (Barcelona 1834 - Barcelona 22 de març de 1899) fou un mestre d'obres, constructor i propietari[2] català.[3]

Infotaula de personaFrancesc Brosa i Casanobas
Brosa-casanobas-francesc.jpg
Francesc Brosa i Casanobas. Retrat: Pau Audouard i Deglaire. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Francisco Brosa y Casanobas Modifica el valor a Wikidata
1834 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1899 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióConstructor i arquitecte Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Brosa-casanobas-firma.jpg Modifica el valor a Wikidata
Francesc Brosa en una foto històrica d'A. Sala (23 de juliol de 1865), on apareix Elies Rogent, arquitecte de l'edifici de la Universitat Literària de Barcelona, envoltat del seus col·laboradors; Francesc Brosa és el primer de la dreta, assentat.
Firma de Francesc Brosa.
Residencia d'estiu. Can Brosa, Tiana. Foto sense data; segle XIX.

BiografiaModifica

Fill de Francesc Brosa i Mauri (1799‒1864) i de Teresa Casanobas i Moragas (1806-1859). La família provenia de Castellterçol, 50 km al nord de Barcelona; els Casanobas vivien ja en el segle xviii a la plaça de Santa Maria del Mar, a Barcelona.

Aviat començà una relació estreta entre Francesc Brosa i Elies Rogent i Amat arquitecte català. Els pares d'ambdós tenien negocis molt similars a Barcelona; mentre el pare de Francesc Brosa era magatzemista de fustes, el d'Elies Rogent tenia un magatzem de materials per a la construcció. Elies Rogent estudià arquitectura a Madrid, Francesc Brosa obtingué el títol de Mestre d'Obres a Barcelona el 18 de febrer de 1854. Mesos després, el 16 de gener de 1855, fou nomenat ajudant de l'Escola de Mestres d'Obres, on Elies Rogent ja n'era professor.

El 23 de març de 1861 es casa Francesc amb la germana menor d'Elies, Josepa Rogent i Amat,[4] amb la que tindrà una filla, Josepa (1862-1873). Ambdues moriren aviat; la filla d'una tuberculosi pulmonar. Francesc es queda sol. El 21 de juliol de 1875 contrau nou matrimoni, aquesta vegada amb Catalina Marroig i Marroig, natural de Mallorca, amb la que tindrà cinc fills: Antònia, Teresa, Francesc, Josepa (Pepita) i Mercè.[5]

L'activitat constructiva és intensa.[6]> Foment, obres particulars a Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià, Passeig de Gràcia número 49 o la Casa Bandera a la Ronda Universitat 23. L'any 1863 Elies Rogent li projecta una casa a l'Eixample, a l'espai que l'enderrocada muralla de la ciutat havia deixat lliure. S'havia parcel·lat tota la zona segons una ordenació d'Ildefons Cerdà; els solars s'adjudicaren per subhasta. Francesc compra un solar gran a l'illa 23 on construeix en una cantonada la casa que Elies li havia dibuixat, amb planta baixa i quatre pisos; la resta quedà inicialment com a jardí. Era una de les primeres cases que es construïen a l'Eixample. El carrer rebria posteriorment el nom de Sepúlveda; l'edifici (número 172 del carrer) es conserva encara l'any 2009 tal com el dibuixà Elies Rogent, exceptuant la cornisa superior la qual en el projecte tenia petites arcades d'estil romànic.

Francesc col·labora en la construcció de la Universitat de Barcelona (l'actual Edifici Històric de la UB) una de les grans obres d'Elies Rogent, tanmateix com en la reconstrucció del Monestir de Ripoll que també dirigia Elies. L'any 1886 construeix el panteó per a la pròpia família al Cementiri del Sud-oest inaugurat tres anys abans. Les restes dels avantpassats de les famílies Brosa, Casanobas i Marroig són traslladades d'altres cementiris al nou panteó.

La seva activitat com a propietari augmenta amb el pas dels anys, tot adquirint terrenys a l'Eixample, al costat de la Diagonal. Per el temps de vacances i descans compra un mas de començaments del segle xvii als afores de Tiana, al costat de l'Ermita de la Mare de Déu de l'Alegria, des d'on es contempla el mar i a la llunyania en direcció sud inclús la Ciutat Comtal. Can Brosa es convertiria en un lloc de trobades familiars amb els Marroig, els Albanell, els Segalà, els Mas i els Palau.

 
Francesc Brosa i Casanobas, al jardí de la casa de Tiana, amb la seva dona Catalina Marroig i Marroig i els seus cinc fills.
 
Les quatre filles de Francesc Brosa i Casanobas, al jardí de la casa de Tiana, 1896: (d'esquerra a dreta) Mercè, Antònia, Pepita i Teresa.
 
Únic fill baró (foto 1888) pare de Francesc Brosa i Palau, pare de Francesc Brosa del Pozo.

Elies Rogent morí el 21 de febrer de 1897. En la processó des de l'església de Betlem fins al cementiri, estaven representades totes les forces vives de la ciutat.[7] Juntament amb les Autoritats Acadèmiques, Francesc Brosa sosté una de les “gases” del fèretre en representació de la família. Encara que el matrimoni amb la Josepa Rogent restava al passat, no havia disminuït el lligam entre ambdues famílies.

El 22 de març de 1899, dos anys més tard i per causa d'una oclusió intestinal, morí també Francesc Brosa i Casanobas a l'edat de 65 anys, a la seva casa del Carrer Pelai. La seva dona, Catalina, viurà fins a 1932, fent-se’n càrrec de la família i de les finques a Barcelona i a Tiana.

ReferènciesModifica

  1. El nom correcte, com ho escrivia ell mateix, és Francesc Brosa i Casanobas (Francisco Brosa y Casanobas). Un error que es troba amb freqüència en publicacions és el cognom escrit amb dues s: Brossa, o el segon cognom amb v: Casanovas en lloc de Casanobas. El llibre “Los maestros de obras de Barcelona” de Joan Bassegoda Nonell, per exemple, tot i essent un excel·lent treball de llarga investigació, conté quasi totes les variacions possibles, inclús s'escriu en una ocasió Francisco Brossa Mascaró (?!), confonent-lo amb Jaume Brossa Mascaró, un altre mestre d'obres.
  2. En el “Calendari Català” (Joan Bautista Batlle, 1900, pàg. 23) se l'anomena “fervent catalanista”.
  3. En els expedients matrimonials consta com a professió “maestro de obras”, en el de defunció “propietario”, el que demostra una evolució professional real: al final de la seva vida és Francesc Brosa més propietari de finques i solars que mestre d'obres.
  4. Al contrari del que s'inclou en J. F. Ràfols, Diccionari biogràfic d'artistes de Catalunya, Barcelona 1951, Volum Primer, pàg. 164, Francesc Brosa no es casà pas amb la filla d'Elies Rogent sinó amb la seva germana Josepa Rogent i Amat. El que afirma Ràfols tampoc haguera estat possible ateses les edats: Elies Rogent va contraure matrimoni l'any 1858 i Francesc Brosa l'any 1861.
  5. Antònia contraurà matrimoni amb Joan Albanell; Teresa restà soltera tot portant una vida més aviat de caràcter místic; Francesc es va casar amb Maria Dolors Palau i Duran; Pepita amb Lluis Segalà i Estalella, catedràtic de grec, lingüista, traductor d'obres clàssiques; Mercè, la més petita, es va casar amb l'arquitecte Ignasi Mas Morell.   
  6. Bassegoda Nonell, 1973, p. 9, 23, 48 i 76.
  7. «Notas Locales». La Vanguardia, 23-02-1897, pàg. 3.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Brosa i Casanobas
  • Bassegoda Nonell, Juan. Los Maestros de Obras de Barcelona. Barcelona: Editores Técnicos Asociados, 1973, p. 9, 23, 48 i 76. 
  • Rafols, J. F. Diccionari biogràfic d'artistes de Catalunya. volum primer. Barcelona: Millá, 1951. 
  • AA. VV. Elies Rogent i la Universitat de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1988. ISBN 84-393-1049-8. 
  • Bautista Batlle, Joan. Calendari catalá, per a l'any 1900. 
  • Romero Marín, Juanjo. La construcción de la cultura del oficio durante la industrialización – Barcelona 1814-1860. Universidad de Barcelona, Editorial Icaria, 2005 (Història del treball, TIG). ISBN 9788474268133. 
  • Vallès Altés, Joan. Ramon Rogent i el seu entorn: pinzellades d'una vida. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 217. ISBN 9788484152330. 
  • «Arxiu Municipal Contemporani». Ajuntament de Barcelona.
  • «Llibres matrimonials ». Arxiu Diocesà de Barcelona.
  • «Hemeroteca de La Vanguardia 1881-2016». La Vanguardia.
  • Arxiu privat família Brosa. Carpeta "Important".