Francesc Cailà i Mestre

polític i economista català

Francesc Cailà i Mestre (Reus, 30 de maig de 1929 - 24 de setembre de 2002) va ser un polític català, primer president de la Diputació de Tarragona durant la transició espanyola.[1]

Plantilla:Infotaula personaFrancesc Cailà i Mestre
Biografia
Naixement30 maig 1929 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 setembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
President de la Diputació de Tarragona
26 abril 1979 – 30 setembre 1980
← José Clua QueixalósRamon Aleu i Jornet →
Diputació de Tarragona
26 abril 1979 – 30 setembre 1980
← José Clua QueixalósRamon Aleu i Jornet →
Regidor de l'Ajuntament de Reus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, economista, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on també va estudiar economia. Va treballar a la Mútua Reddis, on va ocupar càrrecs directius. En acabar la dictadura franquista es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), de la que en fou cap de llista i candidat a l'alcaldia de Reus a les eleccions municipals espanyoles de 1979, però no fou escollit. Com a regidor fou elegit diputat de la Diputació de Tarragona, de la que en fou president de 1979 a 1980. Durant el seu mandat es va traslladar el campus de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona a Reus, i es va crear l'Escola que esdevindria la Facultat d'Economia i Empresa.

Va dimitir del seu càrrec el 1980 per discrepàncies amb altres dirigents del partit,[2] degut a la seva proposta de traslladar la Facultat de Medicina a Reus, cosa que va aconseguir amb molt d'esforç malgrat l'oposició de Tarragona. Es va produir un litigi enverinat i ni tan sols els membres del seu partit van defensar els arguments de Cailà. Quan va deixar la presidència de la Diputació es van calmar els atacs i les calúmnies[3] i va tornar a treballar a la Mútua Reddis, que va iniciar la seva expansió el 1985. El 1991 va entrar a formar part del consell de direcció de Mapfre.[4][5] També va col·laborar amb el Centre de Lectura de Reus, on hi va organitzar els col·loquis "Possibilitats de futur de la nostra ciutat" (1982) i "Poder polític i poder econòmic" (1985). En 1995 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Reus.[2]

Referències

modifica