Francesc Domingo i Segura

pintor brasiler

Francesc Domingo i Segura (Caldes de Montbui, 3 de juny de 1893 - São Paulo, 1974) fou un pintor i gravador català, vinculat a la segona generació del noucentisme.[2]

Infotaula de personaFrancesc Domingo i Segura
Biografia
NaixementFrancesc Domingo i Segura
6 març 1893 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 1974 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
São Paulo (Brasil)
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióPintor
Activitatsegle XX
ArtPintura i gravat
Obra
Els jugadors, El pagès, Homes a la taverna...[1]

BiografiaModifica

Home molt inquiet, es pot dir que de petit ja portava la pintura a la sang. Va estudiar a l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat de Barcelona. Als 23 exposà per primera vegada al saló «La Publicidad» de Barcelona. El 1920 guanyà el premi de primavera de l'ajuntament de la ciutat comtal. Fou un dels membres fundadors de l'Agrupació Courbet.

Durant la dècada dels anys 20 visqué a París i a Bretanya, però fou a partir del 1921 quan la seva obra és sempre present al Salon des Artistes Independents de París i el seu nom es començà a conèixer. El 1927 havia fet la seva primera exposició a la Sala Parés de Barcelona. Durant aquests anys col·labora amb diferents revistes culturals catalanes, com Mirador. Va retornar a Barcelona el 1931, on estigué fortament vinculat a l'activitat cultural de la ciutat durant la Guerra civil. Entre el 1930-1931, les seves obres són exposades al Saló de les Teuleries, a la capital de França. Aquest mateix any inaugura a les Galeries Syra de Barcelona una gran exposició conjunta amb altres artistes de renom. També per aquests temps havia exposat les seves obres en el College Art Association of America de Nova York i en el Western Museum Association de Califòrnia.

El 1932, a la Sala Parés exposà les seves obres amb altres artistes ja famosos com: Llimona, Sisquella, Humbert, etc. Entre el 1946 i el 1948 feu una sèrie de pintures de pescadors de Tossa, elevant la seva pintura al rigor d'un vertader mestre.

La gran inquietud de Francesc Domingo feu que el 1950 marxés a Amèrica i el 1951 desembarcà a Buenos Aires, on hi va romandre 18 mesos, però d'allà marxà a conèixer altres terres com Brasil i més endavant s'establí a São Paulo, on va impartir classes de gravat a l'escola de Belles Arts, al llarg de dos anys, obrí una galeria d'art. Molt aviat la seva reputació fou gran però el rigor de la puntualitat i la monotonia el portà a deixar l'escola, començant una nova lluita amb el seu inquiet esperit. S'instal·là al seu taller d'art on impartia classes. El taller arribà a ser un lloc de reunió per a molts artistes que desgranaren les seves inspiracions i idees.

Durant aquests anys feu exposicions per Europa, Amèrica del Sud i els Estats Units. El 1953 li donaren el premi de dibuix a la Bienal Hispano Americana que es celebrà a La Havana. Els premis ja li arribaven de tot arreu. El 1964, guanyà el premi de la Fundació Inglada Guillot a Barcelona, per la seva obra Figura. L'artista en va fer donació a la fundació. El 1962 inaugurà a São Paulo la Galeria Francesc Domingo. A més, fundà el Grupo Bisonte,[1] amb el surrealista Walter Levy, el català Pere Tort, Paulo Chavez i altres artistes.

El 1967, Francesc Domingo tornà a Espanya, concretament a Barcelona, i exposà a la galeria Syra. Romangué a la capital catalana 8 mesos, durant els quals va pintar un retrat de Gaudí, encàrrec fet pel Col·legi d'Arquitectes de Barcelona i Balears. El quadre fou donat a l'Ajuntament de Barcelona. La seva inquietud el portà altra vegada al Brasil, on fins fa poc seguia pintat i guanyant triomfs.

La seva obra Els jugadors es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Altres obres es poden veure a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, al Museu Abelló de Mollet del Vallès i a la Galeria de Catalans Il·lustres (Retrat d'Antoni Gaudí, 1967).

CuriositatsModifica

En la majoria de les biografies de Francesc Domingo i Segura s'escriu que havia nascut a Barcelona, cosa que no és certa, ja que està documentat que va néixer a Caldes de Montbui, vila que li dedicà un carrer.[3]

ObraModifica

  • Natàlia Barenys, El plasticisme espiritual de Francesc Domingo, Mediterrània, Barcelona, 2008. ISBN 978-84-8334-907-6

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Francesc Domingo i Segura». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Editat pel MNAC, 2004. Pàgina 286. ISBN 8480431369
  3. Editorial Barcanova, Recull d'històries dels noms dels carrers de Caldes de Montbui, escrits de Raimundo García Carrera, pàgs. 39-40. ISBN 8475331858

Enllaços externsModifica