Francesc Font i Pons

escultor espanyol

Francesc Font i Pons, (Barcelona, 1848 - Madrid, 17 de novembre de 1931[1]). Va ser un escultor seguidor de l'estil barroc i amb obres distribuïdes en diverses ciutats d'Espanya.

Infotaula de personaFrancesc Font i Pons
Biografia
Naixement1848 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1912 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Escultura Elcano a la façana de la Casa Olano, passeig de Gràcia (Barcelona)

Biografia i obra modifica

Els seus primers estudis els va realitzar a Barcelona, sota la direcció dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana i del també escultor Domènec Talarn, va muntar un taller en aquesta ciutat l'any 1878 on va realitzar encàrrecs de retrats i obra pública com, la col·laboració al monument a Colom i una escultura representant Juan Sebastián Elcano (1884) per a un edifici del Passeig de Gràcia,[2] aquest mateix any va elaborar l'obra L'enigma de Tebas amb la que se li va concedir la tercera medalla a l'Exposició de Belles Arts de Madrid. L'any 1888 es va instal·lar a Madrid a on va afaiçonar escultures de tipus religiós per a l'església de San Marcos i el convent de les «Comendadoras». Una altra obra seva, representant un Nen Jesús, es troba en el Col·legi San José de Valladolid. Com a monuments públics va executar el de Zumalacárregui per a la ciutat de Bilbao i el de Elcano a Barcelona.[3]

Casat amb Maria Estors i Moré va ser pare de Ricardo Font i Estors també escultor (Madrid, 17-7-1893 - Madrid, 11-2-1982).

Feliu Elias i Bracons, a la seva obra sobre l'escultura catalana, va dir sobre ell:

« un escultor de primera força, pompós i robust com un barroc de la primera hora, d'una força exuberant, d'una vitalitat atapeïda, un xic miquelangelesca...[4] »

Referències modifica

  1. «Hemeroteca ABC-Madrid dia 17 de novembre de 1931 pàg.46». ABC-Madrid, 17-11-1931. [Consulta: 27 maig 2019].
  2. «Francesc Font». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 30 gener 2013].
  3. DDAA i 2004, Volum 9.
  4. Elías i Bracons, 1928, p. 28.

Bibliografia modifica

  • DDAA. La Gran Enciclopèdia en català Volum 9. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5437-7. 
  • Elías i Bracons, Feliu. L'escultura catalana moderna, Volum 2. Barcelona: Editorial Barcino, 1928. 

Enllaços externs modifica