Francesc Garcia
Francesc Garcia fou un llaurador benestant del Ràfol d'Almúnia i un dels principals caps del moviment de la segona Germania, junt amb Feliu Rubio i Bartomeu Pelegrí. A Vilallonga, dins del Ducat de Gandia, quatre llauradors foren detinguts per negar-se a partir la collita amb el seu senyor, i aquest fou l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. L'endemà, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de Gandia, i sense cap més violència, els quatre detinguts foren alliberats. L'alliberament, segurament inesperat, encoratjà als rebels a continuar les mobilitzacions i desplaçar-se cap a València, on demanarien justícia al virrei.[1] Francesc Garcia va fugir després de la derrota agermanada a la Batalla de Setla de Nunyes de 1693 i no va ser capturat.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  |
| Mort | segle XVII |
.jpg)
L'austriacista Francesc Garcia tenia reunits un miler d'homes preparats per donar suport al general maulet Joan Baptista Basset i Ramos quan va desembarcar a Altea l'any 1705. Dénia es va decantar per la causa austriacista de forma voluntària. La proclamació de Carles III d'Aragó a aquesta ciutat va determinar l'inici austriacista del Regne de València.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Alvar Ezquerra, Alfredo. La España de los Austria: la actividad política (en castellà). Ediciones AKAL, 2011, p. 133. ISBN 8470904612.
- ↑ Mira, Joan F. Almansa 1707. Alzira: edicions Bromera, 2006, p. 127. ISBN 8498241456.