Francesc Pelagi Briz i Fernández

escriptor espanyol

Francesc Pelagi Briz i Fernández (Barcelona, 27 de setembre de 1839 - 15 de juliol de 1889)[1] fou un escriptor romàntic català i un dels renaixenços més actius. Escriptor, traductor i editor, dedicà la seva vida a la cultura. Fundà i dirigí diverses publicacions. Les seves grans fites foren la traducció de Mirèio de Mistral, en català en vers i en castellà en prosa (mai publicada), la publicació de la seva obra La masia dels amors i la proclamació com a Mestre en Gay Saber.

Infotaula de personaFrancesc Pelagi Briz i Fernández

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1839 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1889 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParentsMaria del Pilar Maspons i Labrós (cunyada) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Primer número de la revista Lo Gay Saber, d'1 de març de 1868

Biografia modifica

Briz fou un dels divulgadors del teatre popular català juntament amb Serafí Pitarra, Valentí Almirall o Conrad Roure. Inicialment col·laborà en La Revista de Cataluña i fundà la col·lecció literària El Novelista Popular, per a la qual traduí ell mateix obres d'Alexandre Dumas, Johann Wolfgang von Goethe, Victor Hugo i altres autors romàntics.

La influència de Frederic Mistral, de Josèp Romanilha i d'altres felibres el va dur a participar activament en la renaixença catalana, de la qual fou un dels actius més radicals i purs. Amb paraules de Joan Sardà, Briz fou el "campió del catalanisme", a causa de la seva incansable feina de divulgació de la cultura catalana i també de la literatura provençal. El 1869 participà en els Jocs Florals i fou proclamat mestre en Gai Saber. També fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya i el 1875 actuà de president dels Jocs Florals. Propugnà l'ús exclusiu del català en la producció literària i fou un dels iniciadors del moviment catalanista. Fundà i dirigí nombroses publicacions, com Calendari Català (1865-1882), la revista quinzenal Lo Gay Saber (1868-1869 i 1878-1882) i La Gramalla (1870).[2]

Briz és considerat com un dels precursors del catalanisme polític i de la figura de l'intel·lectual de la Renaixença, atès el seu activisme del catalanisme literari, ple de sentiment patriòtic que mostra un fort ideari inèdit a l'època.

Obres modifica

 
Edició de 1914 de Mireia, amb pròleg i traducció de Francesc Pelagi Briz

Poesia modifica

  • El brot d'acs (1866)
  • Lo llibre dels poetas, cansoner de obras rimadas dels segles XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII y XVIII (1867 o 1868)
  • Flors i violes (1870)
  • El llibre del cor meu (1874)
  • Primaveres (1881)
  • La masia dels amors (1866)
  • L'Orientada (1889)
  • Cap de Ferro (1889)

Narracions modifica

  • Lo coronel d'Anjou (1872)
  • La panolla (1873)
  • La roja (1876)
  • El llibre dels àngels (1865)
  • El llibre dels nois (1869)

Teatre modifica

  • Bac de Roda (1868)
  • Miquel Rius (1870)
  • La creu de plata (1866) obra en la que debutà en el teatre català l'actor Hermenegild Goula.[3]
  • Les males llengües (1871)
  • La pinya d'or (1878)
  • La falç (1878)

Reculls de folklore modifica

  • Cançons de la terra (1866-1884)
  • Endevinalles populars catalanes (1882)

Reconeixements modifica

Al districte de Gràcia de Barcelona hi té dedicada una via pública: la baixada de Briz.

Referències modifica

  1. «"Lo pi de les tres branques", una obra de teatre de l'any 1875». Generalitat de Catalunya, 05-06-2014. Arxivat de l'original el 2015-10-03. [Consulta: 3 octubre 2015].
  2. «Folkloristes, etnògrafs i institucions». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 783 (ISBN 84-239-4526-X)

Bibliografia complementària modifica

  • Panyella Ferreres, Ramon. Francesc Pelai Briz: entre la literatura i l'activisme patriòtic. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 01/11/2013, p. 544 (Textos i Estudis de Cultura Catalana). ISBN 978-84-9883-641-7. 

Enllaços externs modifica