Francesc de Paula Xercavins i Rius

metge psiquiatre i polític català

Francesc de Paula Xercavins i Rius[1] (Sabadell, 18 de març de 1855 - Barcelona, 14 d'abril de 1937)[2] fou un metge psiquiatre i polític català.

Infotaula de personaFrancesc de Paula Xercavins i Rius

Placa del carrer del Doctor Xercavins a Sabadell Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1855 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 abril 1937 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPsiquiatre

Biografia modifica

Francesc Xercavins va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona i s'especialitzà en psiquiatria i neurologia. Paral·lelament a l'exercici de la medicina, s'endinsà en l'estudi de la neuropatologia, branca de la medicina de la qual arribaria a ser un gran especialista. El 1882 es doctorà a Madrid, amb la tesi Naturaleza y patogenia de los procesos puerperales. Va ser metge intern de l'Hospital de la Santa Creu i de la Casa de Caritat de Barcelona, centres hospitalaris en els quals es va desvetllar el seu interès per la psiquiatria i la neurologia, a què dedicà tota la seva carrera professional. Xercavins va ser director mèdic de l'Hospital Mental de la Santa Creu, de Sant Andreu del Palomar. Va crear l'Institut Medicopedagògic per a alumnes amb trastorns de llenguatge i deficiència sensorial i psíquica, la direcció del qual oferí al seu oncle, el pedagog Agustí Rius i Borrell.[2] Formà part de diverses corporacions com l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, la de Mallorca i la de Saragossa. Va ser president de la Societat Barcelonesa d'Amics de la Instrucció, de la Unió Mèdico-Farmacèutica de Catalunya i de la Societat de Psiquiatria i Neurologia. Pertanyia també a l'Associació de Reforma Penitenciària i a l'Acadèmia Medicofilosòfica de Sant Tomàs d'Aquino, de Bolonya, i va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i tinent d'alcalde de la Comissió de Cultura.[2]

El 1927, encara en vida de l'insigne doctor, l'Ajuntament de Sabadell va acordar de donar el nom de Xercavins al carrer que s'havia iniciat a mitjan segle xix com a carrer de les Rodes –per les rodes dels corders de cànem que s'hi amuntegaven–. Avui, al carrer de Xercavins encara es poden veure els rètols fets amb majòliques originals del ceramista Modest de Casademunt.[2]

Obres publicades[2] modifica

  • Fisiología de les fenómenos psicológicos
  • El cerebro y sus funciones
  • Localización de las enfermedades en el sistema nervioso, que li valgué el reconeixement de l'eminent neuròleg francès Jean-Martin Charcot
  • Psicología, psiquiatría y psicoterapia
  • El espiritismo y el magnetismo ante la fisiología
  • El nerviosismo en Barcelona
  • Nerviosismo social

Referències modifica

Enllaços externs modifica