Obre el menú principal

Francesca Schiavone

tennista professional italiana

Francesca Schiavone (Milà, 23 de juny de 1980) és una jugadora de tennis professional italiana.

Infotaula de personaFrancesca Schiavone
Schiavone MA14 (14239282528).jpg
Francesca Schiavone (2014)
Biografia
Naixement 23 de juny de 1980 (1980-06-23) (39 anys)
Milà (Itàlia)
Residència Milà (Itàlia)
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Alçada 1,66 m
Pes 60 kg
Lateralitat Dretana (revés a una mà)
Activitat
Ocupació Tennista
Activitat 1998 – 2017
Patrimoni net estimat 10.143.011 $
Nacionalitat esportiva Itàlia
Esport tennis
Mà de joc dretana i revés a una mà
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 614–479 4 (2011)
Tennis dobles 224–205 8 (2007)
WTA Info WTA
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia QF (2011)
Roland Garros G (2010)
Wimbledon QF (2009)
US Open QF (2003, 2010)
Altres torneigs
Copa Masters RR (2010)
Jocs Olímpics QF (2004)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia SF (2009)
Roland Garros F (2008)
Wimbledon SF (2012)
US Open SF (2006)
Altres torneigs
Jocs Olímpics QF (2008)
Equips
Copa Federació G (2006, 2009, 2010)
Copa Hopman RR (2011, 2013)
Premis

Lloc web Lloc web
Facebook: FrancescaSchiavoneOfficial Twitter: schiavone_fra Instagram: francescaschiav1
Modifica les dades a Wikidata

Malgrat no aconseguir una gran quantitat de títols, només 7, va disputar dues finals de Roland Garros consecutives coronant-se l'any 2010 davant Samantha Stosur, el primer Grand Slam guanyat per una tennista italiana. En la següent edició fou derrotada per Li Na en la final. El millor rànquing individual de la seva carrera fou la quarta posició aconseguit a principis de 2011, i també el set en dobles. En dobles també fou finalista al Roland Garros l'any 2008 fent parella amb Casey Dellacqua. Amb l'equip italià de la Copa Federació van guanyar tres edicions d'aquesta competició (2006, 2009 i 2010).

A l'inici de l'any 2017 va anunciar que aquesta seria la seva darrera temporada en actiu.[1]

Torneigs de Grand SlamModifica

Individual: 2 (1−1)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Resultat
Guanyadora 1. 2010 Roland Garros   Samantha Stosur 6−4, 7−6(2)
Finalista 1. 2011 Roland Garros   Li Na 4−6, 6−7(0)

Dobles: 1 (0−1)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Resultat
Finalista 1. 2008 Roland Garros   Casey Dellacqua   Anabel Medina Garrigues
  Virginia Ruano Pascual
6−2, 5−7, 4−6

Carrera esportivaModifica

Schiavone va esdevenir professional el 1998 amb 18 anys. Dos anys després va disputar la seva primera final individual al torneig menor de Taixkent, on fou derrotada per la tennista local Iroda Tulyaganova. En la següent temporada va disputar la primera final de dobles a Sopot fent parella amb Joannette Kruger, i en aquesta ocasió es van endur el títol. En categoria de dobles va seguir combinant títols i finals durant els següents anys, però en canvi, en categoria individual no va aconseguir imposar-se en una final fins a la vuitena ocasió, ja a la temporada 2007. Aconseguí el primer títol individual a Bad Gastein enfront de la local Yvonne Meusburger.

Un any abans va disputar la final de la Copa Federació amb l'equip italià format per Mara Santangelo, Flavia Pennetta i Roberta Vinci davant l'equip belga. Schiavone va tenir un paper destacat en la final guanyant el primer partit individual i l'últim de dobles, permetent que l'equip italià guanyés el primer títol de Copa Federació de la seva història. El nivell de l'equip italià li va permetre imposar-se també en les finals de 2009 i 2010, ambdues contra els Estats Units.

L'any 2008 va disputar la seva primera final de Grand Slam però en categoria de dobles. Amb Casey Dellacqua com a parella es van classificar per disputar la final del Roland Garros però van ser superades per Anabel Medina Garrigues i Virginia Ruano Pascual. Durant el 2009 va disputar tres finals individuals a Praga, Osaka i Moscou, imposant-se només el darrer i aconseguint el segon títol de la seva carrera, aquest de categoria Premier. En la temporada 2010 va guanyar un nou títol a Barcelona derrotant a Vinci. Classificada com a dissetena cap de sèrie en el Roland Garros, i tenint en compte que no havia passat mai de quarts de final en un Grand Slam, Schiavone va classificar-se per semifinals derrotant a Caroline Wozniacki (número 3 del rànquing), esdevenint la primera tennista italiana en jugar unes semifinals de Grand Slam en l'Era Open. Llavors va superar a Ielena Deméntieva i en la final va derrotar a Samantha Stosur en dos sets. Amb aquesta victòria va escalar fins al sisè lloc del rànquing individual i la tennista italiana millor classificada en l'Era Open. Es va classificar per primera vegada per disputar el WTA Tour Championships però fou eliminada en la fase de grups després de ser derrotada per Wozniacki i Stosur, i guanyar només a Deméntieva, en l'últim partit que disputava la tennista russa, ja que es retirava en finalitzar la temporada.

En la temporada 2011 va classificar-se per primera vegada pels quarts de final de l'Open d'Austràlia després d'un dur partit contra Svetlana Kuznetsova de gairebé cinc hores de joc. En la següent ronda va caure davant la número 1 Wozniacki però suficient per escalar fins a la quarta posició del rànquing. Malgrat no obtenir bons resultats en l'etapa de terra batuda del circuit, va tornar a repetir la seva gran actuació en el Roland Garros classificant-se novament per la final, però en aquesta ocasió no va poder imposar-se a Li Na. A Wimbledon no va passar de tercera ronda i en el US Open va arribar a quarta ronda. En tot l'any només va disputar una final, la del Roland Garros, i només va aconseguir 32 victòries, finalitzant en la posició 11 del rànquing individual. En la temporada 2012 van començar a davallar els seus resultats i només en la seva superfície favorita, la terra batuda, va aconseguir una actuació destacada a Estrasburg, on va derrotar a Alizé Cornet en la final. Per contra, en el Roland Garros no va passar en la tercera ronda. A Wimbledon va arribar a quarta ronda i en dobles va aconseguir classificar-se per semifinals amb Flavia Pennetta com a parella. A l'estiu disputà els Jocs Olímpics de Londres arribant a segona ronda tant en categoria individual com en dobles fent parella amb Pennetta. Finalment només aconseguí 21 victòries, el pitjor resultat des del 2002, i acabà l'any en la 35a posició. En el 2013 aconseguí uns resultats molt semblants destacant el títol individual a Marràqueix contra Lourdes Domínguez Lino. El millor resultat en un Grand Slam fou la quarta ronda a Roland Garros. Acabà la temporada amb 25 victòries i en la 42a posició del rànquing. En el 2014 no va aconseguir cap victòria en els quatre torneigs de Grand Slam i no es classificà per cap final individual, només a Florianópolis en dobles fent parella amb Silvia Soler Espinosa. El seu rendiment fou inferior i descendí fins a la posició 82 del rànquing individual.

Palmarès: 18 (8−7−3)Modifica

Individual: 20 (8−12)Modifica

Abans de 2009 Després de 2009
Grand Slam (1−1)
WTA Tour Championships (0−0)
Tier I (0−1) Premier Mandatory (0−0)
Tier II (0−3) Premier 5 (0−0)
Tier III (1−2) Premier (1−0)
Tier IV i V (0−2) International (5−3)
Títols per superfície
Dura (1−6)
Gespa (0−0)
Terra batuda (7−4)
Moqueta (0−2)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 12 de juny de 2000   Taixkent, Uzbekistan Dura   Iroda Tulyaganova 3−6, 6−2, 3−6
Finalista 2. 6 de gener de 2003   Canberra, Austràlia Dura   Meghann Shaughnessy 1−6, 1−6
Finalista 3. 12 de setembre de 2005   Bali, Indonèsia Dura   Lindsay Davenport 2−6, 4−6
Finalista 4. 10 d'octubre de 2005   Moscou, Rússia Moqueta (i)   Mary Pierce 4−6, 3−6
Finalista 5. 24 d'octubre de 2005   Hasselt, Bèlgica Moqueta (i)   Kim Clijsters 2−6, 2−6
Finalista 6. 9 de gener de 2006   Sydney, Austràlia Dura   Justine Henin 6−4, 5−7, 5−7
Finalista 7. 3 d'abril de 2006   Amelia Island, Estats Units Terra batuda   Nàdia Petrova 4−6, 4−6
Finalista 8. 25 de setembre de 2006   Ciutat de Luxemburg, Luxemburg Dura   Alona Bondarenko 3−6, 2−6
Guanyadora 1. 29 de juliol de 2007   Bad Gastein, Àustria Terra batuda   Yvonne Meusburger 6−1, 6−2
Finalista 9. 13 de juliol de 2009   Praga, República Txeca Terra batuda   Sybille Bammer 6−7(4), 2−6
Finalista 10. 12 d'octubre de 2009   Osaka, Japó Dura   Samantha Stosur 5−7, 1−6
Guanyadora 2. 25 d'octubre de 2009   Moscou Dura (i)   Olga Govortsova 6−3, 6−0
Guanyadora 3. 17 d'abril de 2010   Barcelona, Espanya Terra batuda   Roberta Vinci 6−1, 6−1
Guanyadora 4. 5 de juny de 2010   Roland Garros, França Terra batuda   Samantha Stosur 6−4, 7−6(2)
Finalista 11. 4 de juny de 2011   Roland Garros Terra batuda   Li Na 4−6, 6−7(0)
Guanyadora 5. 26 de maig de 2012   Estrasburg, França Terra batuda   Alizé Cornet 6−4, 6−4
Guanyadora 6. 28 d'abril de 2013   Marraqueix, Marroc Terra batuda   Lourdes Domínguez Lino 6−1, 6−3
Guanyadora 7. 21 de febrer de 2016   Rio de Janeiro, Brasil Terra batuda   Shelby Rogers 2−6, 6−2, 6−2
Guanyadora 8. 15 d'abril de 2017   Bogotà, Colòmbia Terra batuda   Lara Arruabarrena 6−4, 7−5
Finalista 12. 6 de maig de 2017   Rabat Terra batuda   Anastassia Pavliutxénkova 5−7, 5−7

Dobles: 16 (7−9)Modifica

Abans de 2009 Després de 2009
Grand Slam (0−0)
WTA Tour Championships (0−0)
Tier I (0−1) Premier Mandatory (0−0)
Tier II (4−4) Premier 5 (0−0)
Tier III (1−0) Premier (0−0)
Tier IV i V (0−0) International (0−0)
Títols per superfície
Dura (4−5)
Gespa (0−0)
Terra batuda (2−4)
Moqueta (1−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Guanyadora 1. 29 de juliol de 2001   Sopot, Polònia Terra batuda   Joannette Kruger   Yulia Beygelzimer
  Anastassia Rodiónova
6−4, 6−0
Finalista 1. 4 de maig de 2003   Varsòvia, Polònia Terra batuda   Eleni Daniilidou   Liezel Huber
  Magdalena Maleeva
6−3, 4−6, 2−6
Finalista 2. 15 de febrer de 2004   París, França Dura   Silvia Farina Elia   Barbara Schett
  Patty Schnyder
3−6, 2−6
Guanyadora 2. 2 de maig de 2004   Varsòvia Terra batuda   Silvia Farina Elia   Gisela Dulko
  Patricia Tarabini
3−6, 6−2, 6−1
Guanyadora 3. 26 de febrer de 2005   Doha, Qatar Dura   Alicia Molik   Cara Black
  Liezel Huber
6−3, 6−4
Finalista 3. 9 d'octubre de 2005   Filderstadt, Alemanya Dura   Květa Peschke   Daniela Hantuchová
  Anastasia Mískina
6−7(1), 1−6
Guanyadora 4. 25 de febrer de 2006   Dubai, Emirats Àrabs Units Dura   Květa Peschke   Svetlana Kuznetsova
  Nàdia Petrova
3−6, 7−6, 6−3
Finalista 4. 22 de maig de 2006   Roma, Itàlia Terra batuda   Květa Peschke   Daniela Hantuchová
  Ai Sugiyama
6−3, 3−6, 1−6
Finalista 5. 27 de juliol de 2006   Stanford, Estats Units Dura   Yoon-Jeong Cho   Cara Black
  Lisa Raymond
6−7(5), 1−6
Guanyadora 5. 1 d'octubre de 2006   Luxemburg, Luxemburg Dura (i)   Květa Peschke   Anna-Lena Grönefeld
  Liezel Huber
2−6, 6−4, 6−1
Guanyadora 6. 15 d'octubre de 2006   Moscou, Rússia Moqueta   Květa Peschke   Iveta Benešová
  Galina Voskobóieva
6−4, 6−7(4), 6−1
Finalista 6. 21 d'octubre de 2007   Zuric, Suïssa Dura (i)   Lisa Raymond   Květa Peschke
  Rennae Stubbs
5−7, 6−7(1)
Finalista 7. 7 de maig de 2008   Roland Garros, França Terra batuda   Casey Dellacqua   A. Medina Garrigues
  Virginia Ruano Pascual
6−2, 5−7, 4−6
Guanyadora 7. 3 d'octubre de 2009   Tòquio, Japó Dura (i)   Alissa Kleibànova   Daniela Hantuchová
  Ai Sugiyama
6−4, 6−2
Finalista 8. 15 d'abril de 2012   Barcelona, Espanya Terra batuda   Flavia Pennetta   Sara Errani
  Roberta Vinci
0−6, 2−6
Finalista 9. 28 d'abril de 2014   Florianópolis, Brasil Dura   Sílvia Soler Espinosa   A. Medina Garrigues
  Iaroslava Xvédova
6−7(1), 6−2, [3−10]

Equips: 4 (3−1)Modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyadora 1. 16−17 de setembre de 2006 Copa Federació, Charleroi, Bèlgica Dura (i)   Mara Santangelo
  Flavia Pennetta
  Roberta Vinci
  Leslie Butkiewicz
  Kirsten Flipkens
  Justine Henin-Hardenne
  Caroline Maes
3−2
Finalista 1. 15−16 de setembre de 2007 Copa Federació, Moscou, Rússia Dura (i)   Mara Santangelo
  Flavia Pennetta
  Roberta Vinci
  Svetlana Kuznetsova
  Nàdia Petrova
  Anna Txakvetadze
  Ielena Vesninà
0−4
Guanyadora 2. 7−8 de novembre de 2009 Copa Federació, Reggio Calabria, Itàlia Terra batuda   Sara Errani
  Flavia Pennetta
  Roberta Vinci
  Alexa Glatch
  Liezel Huber
  Vania King
  Melanie Oudin
4−0
Guanyadora 3. 6−7 de novembre de 2010 Copa Federació, San Diego, Estats Units Dura (i)   Sara Errani
  Flavia Pennetta
  Roberta Vinci
  Liezel Huber
  Bethanie Mattek-Sands
  Melanie Oudin
  Coco Vandeweghe
3−1

TrajectòriaModifica

IndividualModifica

Torneig 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Títols V − D
Open d'Austràlia A 1R 3R 1R 2R 3R 4R 2R 3R 1R 4R QF 2R 1R 1R 1R Q 1R 1R 0 / 17 19–17
Roland Garros Q QF 3R 2R 4R 4R 4R 3R 3R 1R G F 3R 4R 1R 3R 1R 1R 1R 1 / 18 40–17
Wimbledon Q 2R 2R 3R 2R 1R 1R 2R 2R QF 1R 3R 4R 1R 1R 1R 2R 2R A 0 / 17 19–17
US Open 3R 1R 4R QF 4R 3R 3R 2R 2R 4R QF 4R 1R 1R 1R 1R 1R 1R 0 / 18 28–18
Jocs Olímpics A No celebrat QF No celebrat 3R No celebrat 2R No celebrat A NC 0 / 3 6–3
Títols 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 2 0 1 1 0 0 1 1 8 / 20 / −
Total Victòries−Derrotes 7–4 26–22 20–22 32–23 35–23 39–21 34–23 27–22 24–22 35–25 38–21 32–21 21–22 25–24 14–25 9–17 13–13 11–14 442–370
Rànquing a final d'any 80 30 41 20 19 13 15 25 30 17 7 11 35 42 82 121 100 90
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

DoblesModifica

Torneig 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Títols V − D
Open d'Austràlia 1R A 1R 1R 3R 3R 1R SF QF 1R 1R 1R A A A A 1R 0 / 12 11–12
Roland Garros 1R A QF A QF 3R F 3R 2R A 3R 3R 1R 2R A QF A 0 / 12 24–12
Wimbledon 1R 1R 2R 1R QF 1R 2R 2R A 1R SF 1R 1R 2R A 1R A 0 / 14 11–14
US Open 1R 2R 2R 1R SF 1R 2R 2R 1R 2R A 2R 1R A A 1R 0 / 13 10–13
Jocs Olímpics NC 2R No celebrat QF No celebrat 2R No celebrat A NC 0 / 3 4–3
Rànquing a final d'any 143 77 40 34 9 48 32 19 43 131 51 100 144 170 430 163
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

GuardonsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Schiavone Outlines 2017 Retirement Plan» (en anglès). WTA. [Consulta: 23 novembre 2017].>
  2. «Cavaliere Ordine al Merito della Repubblica Italiana» (en italià). quirinale.it, 24-01-2007. [Consulta: 29 desembre 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesca Schiavone