Francesco Azopardi
Francesco Azopardi (o Azzopardi) (Rabat, Malta, 5 de maig de 1748 - Rabat, 6 de febrer de 1809) fou un compositor i teòric de la música maltès.[1]
 Placa commemorativa d'Azopardi a Rabat  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 maig 1748 Victòria |
| Mort | 6 febrer 1809 (60 anys) Victòria |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Sant'Onofrio a Capuana |
| Activitat | |
| Ocupació | organista, compositor, teòric musical |
| Ocupador | Cocatedral de Sant Pau Cocatedral de Sant Joan |
| Professors | Michelangelo Vella (en)  |
| Alumnes | Nicolas Isouard |
| Instrument | Orgue |
   | |
Azopardi va rebre la formació musical a Malta i durant la seva estada des del 1763 al 1774 a Nàpols al Conservatorio di Sant'Onofrio a Porta Capuana amb Carlo Cotumacci i Joseph Doll. Va treballar a la Catedral de San Paolo, Mdina, i, a partir de 1789 arran de la invasió napoleònica i la fugida dels Cavallers de Sant Joan, va combinar les seves responsabilitats a Mdina amb les de la catedral de La Valetta. Un dels seus èxits va ser basat en un llibret de Metastasio La Passione di Gesù Cristo que va estrenar al Teatre Manoel a La Valletta el 1782.
Se'l coneix sobretot per la seva obra Il Musico Prattico, que va aparèixer en traducció francesa de Nicholas Etienne Framéry.
Referències modifica
- ↑ Spiridion Vincent Buhagiar, Francesco Azopardi (1748-1809): A Maltese Classical Composer, Theorist, and Teacher, Mediterranean Institute, University of Malta, Msida, Malta, 1999, Dissertation