Obre el menú principal

Nicolas Isouard o Nicolò Isouard (Porto Salvo, La Valeta, Malta, 16 de maig de 1773 - París, 23 de març de 1818) fou un compositor maltès.

Infotaula de personaNicolas Isouard
Nicolas Isouard.jpg
Gravat de Nicolas Isouard
Nom original (fr) Nicolas Isouard
Biografia
Naixement 16 de maig de 1773
Porto Salvo, La Valetta
Mort 23 de març de 1818(1818-03-23) (als 44 anys)
París
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 12 48° 51′ 39″ N, 2° 23′ 33″ E / 48.860776°N,2.392411°E / 48.860776; 2.392411
Notre-Dame des Victoires
Altres noms Nicolò
Nacionalitat Malta Malta
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Òpera
Moviment Música clàssica
Estil Clàssic
Professors Michelangelo Vella Tradueix, Giuseppe Amendola Tradueix, Nicola Sala, Pietro Alessandro Guglielmi i Francesco Azopardi
Família
Fills Annette-Julie Nicolò-Isouard
Sophie-Nicole Isouard

Musicbrainz: be12c554-89e0-4e52-a068-132330d8c743
Modifica les dades a Wikidata

Fill d'un banquer, estudià música contra la voluntat del seu pare, que volia dedicar-lo a la seva mateixa professió. Ensems que era empleat de Banca, prenia lliçons d'G. Amendola, N. Sala, Guglielmi, i el 1795, després d'haver estrenat l'òpera L'avviso ai maritati, abandonà definitivament els negocis. Després estrenà Artaserse fou nomenat organista de l'església de Sant Joan de Jerusalem, de La Valetta, i més tard mestre de capella de l'Orde de Malta. Suprimida aquesta Orde, el 1799 passà a París, on trobà un protector en Kreutzer, i el mateix Kreutzer li estrenà en l'Òpera Còmica Le tonneliere, que fou seguida d'altres moltes, entre elles L'intrigue au sérail, Le billet de loterie, Cendrillon, etc..totes elles dedicades i estrenades per la soprano llavors de moda Cécile Duret.[1] Entre els seus alumnes en la capital francesa si comptava Gustavo Carulli.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolas Isouard  
  1. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 1.ª part, pàg. 2606, (ISBN 84-239-4518-9)