Nicolas Isouard

compositor maltès

Nicolas Isouard o Nicolò Isouard (Porto Salvo, La Valeta, Malta, 16 de maig de 1773 - París, 23 de març de 1818) fou un compositor maltès.

Infotaula de personaNicolas Isouard
Nicolas Isouard.jpg
Gravat de Nicolas Isouard
Nom original(fr) Nicolas Isouard Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 maig 1773 Modifica el valor a Wikidata
Żebbuġ Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1818 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 12 48° 51′ 39″ N, 2° 23′ 33″ E / 48.860776°N,2.392411°E / 48.860776; 2.392411 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsNicolò
Nicolò de Malte Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatMalta Malta
Activitat
OcupacióCompositor
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilClàssic
ProfessorsMichelangelo Vella (en) Tradueix, Giuseppe Amendola, Nicola Sala, Pietro Alessandro Guglielmi i Francesco Azopardi Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAnnette-Julie Nicolò-Isouard
Sophie-Nicole Isouard Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: be12c554-89e0-4e52-a068-132330d8c743 IMSLP: Category:Isouard,_Nicolo Modifica el valor a Wikidata

Fill d'un banquer, estudià música contra la voluntat del seu pare, que volia dedicar-lo a la seva mateixa professió. Ensems que era empleat de Banca, prenia lliçons d'G. Amendola, N. Sala, Guglielmi, i el 1795, després d'haver estrenat l'òpera L'avviso ai maritati, abandonà definitivament els negocis. Després estrenà Artaserse fou nomenat organista de l'església de Sant Joan de Jerusalem, de La Valetta, i més tard mestre de capella de l'Orde de Malta. Suprimida aquesta Orde, el 1799 passà a París, on trobà un protector en Kreutzer, i el mateix Kreutzer li estrenà en l'Òpera Còmica Le tonneliere, que fou seguida d'altres moltes, entre elles L'intrigue au sérail, Le billet de loterie, Cendrillon, etc..totes elles dedicades i estrenades per la soprano llavors de moda Cécile Duret.[1] Entre els seus alumnes en la capital francesa si comptava Gustavo Carulli.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolas Isouard
  1. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 1.ª part, pàg. 2606, (ISBN 84-239-4518-9)