Obre el menú principal

Pietro Alessandro Guglielmi (Massa, 9 de desembre de 1728 - 19 de novembre de 1804) fou un compositor d'òpera italià. Molt popular en el seu temps i pràcticament oblidat avui dia.[1]

Infotaula de personaPietro Alessandro Guglielmi
Pietro Alessandro Guglielmi.jpg
Biografia
Naixement 9 desembre 1728
Massa
Mort 19 novembre 1804 (75 anys)
Roma
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra i clavicembalista
Gènere artístic Òpera
Alumnes Nicolas Isouard
Instrument Clavicèmbal
Família
Fills Pietro Carlo Guglielmi

Musicbrainz: 061ade7b-48bd-4ef1-9c0b-8b24a641849e
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va rebre la primera educació musical del seu pare, i després va estudiar amb Francesco Durante al Conservatori de Santa Maria di Loreto de Nàpols. Els seus primers treballs operístics, produïts a Torí el 1755, van establir la seva reputació, i aviat la seva fama es va estendre més enllà dels límits del seu propi país, de manera que el 1762 va ser cridat a Dresden per a encarregar-se de l'òpera de la ciutat.

El seu primer encàrrec, una òpera, va arribar el 1763 al Teatro Argentino de Roma. Després es pot trobar Guglielmi pel nord d'Itàlia, i a continuació, de 1767 a 1772 a Anglaterra, on comparteix amb Felice Alessandri la posició del compositor i director musical del King's Theatre de Londres. De 1776 à 1793, Guglielmi est de retour à Naples – où il est élu membre de la Nobile Accademia di Musica en 1777 – avant de devenir maestro di cappella de la basilique Saint-Pierre de Rome, poste qu'il assume conjointement à San Lorenzo Lucina à partir de 1797 [ 3 ]. De 1776 a 1793, Guglielmi viu a Nàpols - on va ser escollit membre de l'Acadèmia de Música Nobile el 1777 - i on va tenir alumnes com el napolità Tomasso Sogner,[2] el maltès Nicolas Isouard,[3] després va esdevenir mestre de capella de la basílica de Sant Pere a Roma, càrrec que va assumir conjuntament amb San Lorenzo Lucina a partir de 1797.[4]

Entre les seves obres, hi ha prop de 100 òperes, quinze d'oratoris i cantates, una quarantena d'obres de música sacra i almenys unes cinquanta pàgines musicals incloent simfonies, els concerts per a clavecí, música de cambra i obres (sonates, tocates, capricis,...) per a clavecí. Les seves sonates per a clavecí, sovint en dos moviments (un moviment seguit per un rondó animat o minuet) estan classificats per Newman a l'escola napolitana tardana, com les obres de Rutini, Vento, Cimarosa i Paisiello.[5]

El seu fill Pietro Carlo Guglielmi també fou compositor d'òperes.

ÒperesModifica

  • Lo solachianello 'mbroglione (dramma giocoso, llibret de D. Pignatero, 1757, Nàpols)
  • Il filosofo burlato (commedia per musica, 1758, Nàpols)
  • La ricca locandiera (intermezzo, llibret d'Antonio Palomba, 1759)
  • I capricci di una vedova (dramma giocoso, 1759, Nàpols)
  • La moglie imperiosa (commedia per musica, llibret de A. Villani, 1759, Nàpols)
  • I due soldati (dramma giocoso, llibret d'Antonio Palomba, 1760, Nàpols)
  • L'Ottavio (commedia per musica, llibret de Gennaro Antonio Federico, 1760, Nàpols)
  • Il finto cieco (dramma giocoso, llibret de Pietro Trinchera, 1761, Nàpols)
  • I cacciatori (farsetta, basata su Li uccellatori di Carlo Goldoni, 1762, Roma)
  • La donna di tutti i caratteri (commedia per musica, llibret d'Antonio Palomba, 1762, Nàpols)
  • Don Ambrogio (intermezzo, 1762, Nàpols)
  • Tito Manlio (opera seria, llibret de Gaetano Roccaforte, 1763, Roma)
  • La francese brillante (commedia per musica, llibret de Pasquale Mililotti, 1763, Nàpols)
  • Lo sposo di tre e marito di nessuna (commedia per musica, llibret d'Antonio Palomba, 1763, Nàpols)
  • L'Olimpiade (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1763, Nàpols)
  • Le contadine bizzarre (farsetta, 1763, Roma)
  • Siroe re di Persia (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1764, Florència)
  • Li rivali placati (dramma giocoso, llibret de Gaetano Martinelli, 1764, Venècia)
  • Farnace (opera seria, llibret d'Antonio Maria Lucchini, 1765, Roma)
  • Tamerlano (opera seria, llibret de Agostino Piovene, 1765, Venècia)
  • L'impresario d'opera (dramma giocoso, llibret de Bartolomeo Cavalieri, 1765, Milà)
  • Il ratto della sposa (dramma giocoso, llibret de Gaetano Martinelli, 1765, Venècia)
  • Adriano in Siria (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1765, Venècia)
  • Lo spirito di contradizione (dramma giocoso, llibret de Gaetano Martinelli, 1766, Venècia)
  • Sesostri (opera seria, llibret de Pietro Pariati, 1766, Venècia)
  • Demofoonte (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1766, Treviso)
  • La sposa fedele (dramma giocoso, llibret de Pietro Chiari, 1767, Venècia)
  • Antigono (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1767, Milà)
  • Il re pastore (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1767, Venècia)
  • Ifigenia in Aulide (opera seria, llibret de Giovan Gualberto Bottarelli, 1768, Londres)
  • I viaggiatori ridicoli tornati in Italia (dramma giocoso, llibret de Giovan Gualberto Bottarelli, dopo Goldoni, 1768, Londres)
  • Alceste (opera seria, llibret de Ranieri de' Calzabigi, revisione di Giuseppe Parini, 1768, Milà)
  • Ruggiero (opera seria, llibret de Caterino Mazzolà, dopo Ludovico Ariosto, 1769, Venècia)
  • Ezio (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1770, Londres)
  • Il disertore (dramma giocoso, llibret de Carlo Francesco Badini, dopo Michel-Jean Sedaine, 1770, Londres)
  • L'amante che spende (dramma giocoso, llibret de Niccolò Tassi, 1770, Venècia)
  • Le pazzie di Orlando (dramma giocoso, llibret de Carlo Francesco Badini, dopo Ludovico Ariosto, 1771, Londres)
  • Il carnevale di Venècia, o sia La virtuosa (dramma giocoso, llibret de Carlo Francesco Badini, 1772, Londres)
  • L'assemblea (dramma giocoso, llibret de Giovanni Gualberto Bottarelli, basato su La conversazione di Carlo Goldoni, 1772, Londres)
  • Demetrio (opera seria, llibret de Giovanni Gualberto Bottarelli, dopo Pietro Metastasio, 1772, Londres)
  • Mirandolina (dramma giocoso, llibret de Giovanni Bertati, 1773, Venècia)
  • La contadina superba, ovver Il giocatore burlato (intermezzo, 1774, Roma)
  • Tamas Kouli-Kan nell'Indie (opera seria, llibret de Vittorio Amedeo Cigna-Santi, 1774, Florència)
  • Gl'intrighi di Don Facilone (intermezzo, 1775, Roma)
  • Merope (opera seria, llibret d'Apostolo Zeno, 1775, Torí)
  • Vologeso (opera seria, llibret d'Apostolo Zeno, 1775, Milà)
  • La Semiramide riconosciuta (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1776, Nàpols)
  • Il matrimonio in contrasto (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1776, Nàpols)
  • Artaserse (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1777, Roma)
  • Ricimero (opera seria, basata su La fede tradita e vendicata di Francesco Silvani, 1777, Nàpols)
  • I fuorusciti (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1777, Nàpols)
  • Il raggiratore di poca fortuna (dramma giocoso, llibret de Giuseppe Palombam 1779, Nàpols)
  • La villanella ingentilita (commedia per musica, llibret de Francesco Saverio Zini, 1779, Nàpols)
  • Narcisso (intermezzo, llibret de Giuseppe Palomba, 1779, Nàpols)
  • La dama avventuriera (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1780, Nàpols)
  • La serva padrona (dramma giocoso, llibret de Gennaro Antonio Federico, 1780, Nàpols)
  • Le nozze in commedia (dramma giocoso, llibret de Giuseppe Palomba, 1781, Nàpols)
  • Diana amante (serenata, libretto L. Serio, basato su Endimione di Pietro Metastasio, 1781, Nàpols)
  • I Mietitori (commedia per musica, llibret de Francesco Saverio Zini, 1781, Nàpols)
  • La semplice ad arte (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1782, Nàpols)
  • La Quakera spiritosa (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1783, Nàpols)
  • La donna amante di tutti, e fedele a nessuno (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1783, Nàpols)
  • Le vicende d'amore (intermezzo, llibret de Giovanni Battista Neri, 1784, Roma)
  • I finti amori (commedia per musica, 1784, Nàpols)
  • La finta zingara (farsa, llibret de Giovanni Battista Lorenzi, 1785, Nàpols)
  • Le sventure fortunate (farsa, llibret de Giovanni Battista Lorenzi, 1785, Nàpols)
  • La virtuosa in Mergellina (dramma giocoso, llibret de Francesco Saverio Zini, 1785, Nàpols)
  • Enea e Lavinia (opera seria, llibret de Giuseppe Sertor, 1785, Nàpols)
  • L'inganno amoroso (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1786, Nàpols)
  • Le astuzie villane (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1786, Nàpols)
  • Lo scoprimento inaspettato (dramma giocoso, llibret de V. de Stefano, 1787, Nàpols)
  • Laconte (opera seria, llibret de Giuseppe Pagliuca, 1787, Nàpols)
  • La pastorella nobile (commedia per musica, llibret de Francesco Saverio Zini, 1788, Nàpols)
  • Arsace (opera seria, basato su Il Medonte re d'Epiro di Giovanni De Gamerra, 1788, Venècia)
  • Rinaldo (opera seria, llibret de Giuseppe Maria Foppa, dopo Torquato Tasso, 1789, Venècia)
  • Ademira (opera seria, llibret de Ferdinando Moretti, 1789, Nàpols)
  • Gl'inganni delusi (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1789, Nàpols)
  • Alessandro nell'Indie (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1789, Nàpols)
  • La serva innamorata (dramma giocoso, llibret de Giuseppe Palomba, 1790, Nàpols)
  • L'azzardo (commedia per musica, 1790, Nàpols)
  • Le false apparenze (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1791, Nàpols)
  • La sposa contrastata (commedia per musica, llibret de Francesco Saverio Zini, 1791, Nàpols)
  • Il poeta di campagna (commedia per musica, llibret de Francesco Saverio Zini, 1792, Nàpols)
  • Amor tra le vendemmie (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1792, Nàpols)
  • La lanterna di Diogene (dramma giocoso, llibret d'Angelo Anelli, da Giuseppe Palomba, 1793, Venècia)
  • Gli amanti della dote (farsa, llibret de Francesco Saverio Zini, 1794, Lisboa)
  • Admeto (opera seria, llibret de Giuseppe Palomba, 1794, Nàpols)
  • La pupilla scaltra (dramma giocoso, 1795, Venècia)
  • Il trionfo di Camilla (opera seria, llibret de Silvio Stampiglia, 1795, Nàpols)
  • La Griselda (opera seria, llibret de Gaetano Sertor, 1796, Florència)
  • La morte di Cleopatra (opera seria, llibret de Simeone Antonio Sografi, 1796, Nàpols)
  • L'amore in villa (dramma giocoso, llibret de Giuseppe Petrosellini, 1797, Roma)
  • Siface e Sofonisba (opera seria, llibret d'Andrea Leone Tottola, 1802, Nàpols)

ReferènciesModifica

  1. Alier, Roger. Història de l'òpera italiana. Empúries, 1992, p. 89. ISBN 9788475963570. 
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 1458 (ISBN 84 239-4556-1)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 2140 (ISBN 84-239-4582-0)
  4. James L. Jackman a: The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. St. Sadie, 1991, vol. 7, p. 793.
  5. William S. Newman, The sonata in the Classic Era, New-York, Londres, 1983.

BibliografiaModifica

  • F. Piovano, Elenco cronologico delle opere (1757-1802) di Pietro Guglielmi (1727-1804) [sic], a: Rivista Musicale Italiana, XII, 1905, p. 407-447.
  • G. Bustico, Un musicista massese : Pier Alessandro Guglielmi, Barga, 1926
  • G. Bustico Pier Alessandro Guglielmi nel II centenario della sua nascita, a: Bolletino bibliografico musicale, III/3, 1928, 1.