Francesco Faà di Bruno

Francesco da Paola Virgilio Secondo Maria Faà di Bruno (1825-1888) va ser un matemàtic i sacerdot italià, beatificat pel papa Joan Pau II el 1988.

Infotaula de personaFrancesco Faà di Bruno
Francesco Faà di Bruno.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 març 1825 Modifica el valor a Wikidata
Alessandria (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1888 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentBasílica de Nostra Signora del Suffragio (Torí) 45° 04′ 48″ N, 7° 39′ 53″ E / 45.080055°N,7.664777°E / 45.080055; 7.664777
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de la Sorbona
Conegut perFórmula de Faà di Bruno
Activitat
Tesi doctoralThéorie Générale de l'élimination (1856)
Director de tesiAugustin Louis Cauchy
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Torí
Enaltiment
Festivitat27 de març Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLuigi Faà di Bruno (marqués de Bruno i comte de Carentino) i Carolina Sappa

Vida i ObraModifica

Faà di Bruno és segurament un dels personatges més originals i polièdrics del Risorgimento italià: matemàtic apreciat internacionalment, professor de la universitat de Torí, capità de l'exèrcit italià, enginyer, inventor i insigne representant del catolicisme social.[1]

Era el dotzè i últim fill de Luigi Faà di Bruno (marquès de Bruno, comte de Carentino, senyor de Fontanile i patrici d'Alessandria) i de Carolina Sappa (de la rica família Milanese de Milà). Un dels seus germans, Emilio, va ser capità de vaixell i morí a la batalla naval de Lissa el 1866.[2]

Acabats els estudis secundaris, ingressa el 1840 a la Regia Accademia Militare de la que surt el 1846 com tinent d'estat major. A l'acadèmia va ser deixeble de Giovanni Plana i de Federico Menabrea que el van fer entusiasmar per les matemàtiques.[3] Com a oficial de l'exèrcit participa en la primera guerra de la independència italiana de 1848 contra els austríacs, en la que rep una menció honorable i és ascendit a capità.

Després de la derrota, s'en va a París on hi romandrà dues vegades entre 1849 i 1851 i entre 1854 i 1856, estudiant i graduant-se en matemàtiques a la Sorbona.[4] En aquest universitat coincideix amb Charles Hermite amb qui fa una estreta amistat que durarà molt de temps.[2]

El 1856 retorna definitivament a Torí, on serà docent de la seva universitat, primer com adjunt, després com a suplent d'Angelo Genocchi i, finalment, com agregat de la facultat de ciències.[5] A més de la seva activitat docent, desenvolupa un gran nombre de tasques socials en nom de la seva religió, fundant diverses congregacions e institucions, la més coneguda de les quals és la Congregazione delle Suore Minime di Nostra Signora del Suffragio (1868).[6]

Faà és recordat sobre tot per la fórmula de Faà di Bruno (1855) que permet calcular la derivada de qualsevol ordre d'una funció de funcions sense haver de calcular les d'ordre inferior.[7]

El 1988, el papa Joan Pau II el va beatificar per la seva labor social.[8]

ReferènciesModifica

  1. Giacardi, pàgina 243.
  2. 2,0 2,1 O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics.
  3. Giacardi, pàgina 244.
  4. Giacardi, pàgina 245.
  5. Dell'Aglio, Dizionario Biografico degli Italiani.
  6. Rabenstein, New Catholic Encyclopedia.
  7. Giacardi, pàgina 248.
  8. Giacardi, pàgina 252.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Faà di Bruno