Francisco Hurtado Izquierdo

Francisco Hurtado Izquierdo (Lucena, 10 de febrer de 1669 - Priego de Còrdova, 30 de juny de 1725) va ser un dels artistes més destacats del barroc espanyol. Arquitecte i retaulista, va ser mestre major de les catedrals de Còrdova i Granada i l'autor d'obres tan emblemàtiques com els sagraris de la Cartoixa de Granada i del Paular (Rascafría).

Francisco Hurtado Izquierdo

Biografia
Naixement	10 febrer 1669 Lucena
Mort	30 juny 1725 (56 anys)
Activitat
Ocupació	arquitecte

Sagrario de la Cartoixa de Granada, 1709-1720, de Francisco Hurtado Izquierdo.

En els seus edificis es fa patent el gust per les plantes centrals, en què fa gala del seu domini en la combinació de marbres embotits i guixeries, que entapissen els murs i descomponen la llum natural, generant ambients il·lusoris i vibrants. El seu suport predilecte és la columna salomònica, encara que també va emprar alternativament la columna coríntia i, caminant en el temps, l'estípit. Com a arquitecte de retaules, es caracteritza per un particular ús del full d'acant, carnós i molt arrissat, i del llenguatge de plaques retallades superposades que, reprenent la cultura arquitectònica d'Alonso Cano, dona origen a l'anomenat "barroc prismàtic" que caracteritzar l'arquitectura del segle xviii d'Andalusia central i oriental.

Obra documentada

El Triomf de Sant Jaume (1707). Catedral de Granada

• Retaule major de l'església de Sant Pere Alcántara, a Còrdova (1695).
• Tercer cos del retaule major de l'església de Sant Llorenç, a Còrdova (1696).
• Retaule major i retaules laterals de l'església de Sant Pere Apòstol, a Priego de Còrdova.
• Sagristia o capella del cardenal Salazar a la Catedral de Còrdova (1697-1713).
• Hospital del cardenal Salazar a Còrdova (1701).
• Retaule major de l'església parroquial de Montoro (Còrdova).
• Ermita de l'Alegria, a Còrdova (1703).
• Capella de l'Assumpció, a Còrdova (1708).
• Retaule de Sant Jaume, a la Catedral de Granada (1707).
• Parròquia del Sagrari, de la Catedral de Granada (iniciada el 1704, posteriorment acabada per José de Bada).
• Sagrari de la Cartoixa de Granada (1709-1720).
• Púlpits de la Catedral de Granada (1713-1716).
• Sagrari de la Cartoixa del Paular (1718-1728, acabat pels seus deixebles).

Obra atribuïda o de probable participació

• Portada principal de l'església de Sant Martí, del convent d'agustines apartades, a Lucena.
• Modificació barroca de la portada principal de l'església dominica de Sant Pere Màrtir, a Lucena.
• Cambril de la Mare de Déu de la Victòria, al Santuari de la Victòria, a Màlaga (1693-1700).
• Retaule major del santuari de Nostra Senyora d'Araceli, a Lucena.
• Església de la Trinitat, a Còrdova (ca. 1710).
• Sagristia de la Cartoixa de Granada (traçada cap al 1713, iniciada el 1730).
• Església de l'hospital de Sant Joan de Déu, a Priego de Còrdova.

Bibliografia

• AA.VV. <<Arquitectura barroca de los siglos XVII y XVIII, arquitectura de los Borbones y neoclásica>>. En: Historia de la Arquitectura Española. Barcelona: Planeta, 1986.
• GALLEGO Y BURÍN, Antonio. El Barroco granadino. Granada: Comares, 1956.
• RAYA RAYA, María de los Ángeles. «Francisco Hurtado Izquierdo y su proyección en el arte andaluz del siglo XVIII». En: Congreso Internacional Andalucía Barroca. I. Arte, Arquitectura y Urbanismo. Actas. Sevilla: Junta de Andalucía, 2009, pp. 191-208.
• RIVAS CARMONA, Jesús. Arquitectura barroca cordobesa. Córdoba, 1982.
• TAYLOR, René. «Francisco Hurtado and his school». Art Bulletin, XXXII (1950), pp. 25-61; «La Sacristía de la Cartuja de Granada y sus autores». Archivo Español de Arte, 138 (1962), pp. 135-172; «Los púlpitos de la Catedral de Granada». Boletín de Bellas Artes, 6 (1978), pp. 179-195.
• TOVAR MARTÍN, Virginia. El Siglo XVIII español. Madrid: Historia 16, 1989.