Per a altres significats, vegeu «Lucena (desambiguació)».

Lucena és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa. El seu nom prové d'Eliossana (hebreu Elí hosanna, Déu ens salvi), nom amb què fou anomenada originalment pels jueus, mentre que els musulmans l'anomenaven al-Yussana.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLucena
Imatge

Localització
Map
 37° 24′ 32″ N, 4° 29′ 07″ O / 37.4089°N,4.4853°O / 37.4089; -4.4853
EstatEspanya
Comunitat autònomaAndalusia
ProvínciaProvíncia de Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalLucena (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població42.813 (2023) Modifica el valor a Wikidata (121,97 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície351 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud485 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Perez Guerrero Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal14900 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE14038 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaytolucena.es Modifica el valor a Wikidata

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1997199920002001200220032004200520062007
34.58835.83736.44537.01637.66938.59839.25939.78340.14340.746

Història

modifica

El paper d'encreuament de camins ocupat per la ciutat, coneguda com a Ciutat de les Tres Cultures (jueva, musulmana i cristiana) o com «Perla de Sefarad» pels jueus de l'edat mitjana, ha afavorit l'ocupació humana d'aquestes terres des d'èpoques que es remunten al paleolític Inferior i Mig. El seu paper en la primera època musulmana és important per ser nucli principal de la població jueva a l'Àndalus. De fet, Lucena va estar habitada exclusivament per jueus entre els segles IX i XII i la seva contribució a la cultura ha estat primordial. Va estar en ella una important escola universitària jueva, molts savis viatjarien més tard quan es fundà l'escola de traductors de Toledo. De l'època jueva queda un elenc de petits i estrets carrers en el centre de la localitat, al voltant de l'antiga sinagoga, anomenada la Jueria (segles IX al XI).

En 1148 la "Ciutat dels Jueus" va ser envaïda i arrasada pels almohades davant la negativa d'aquells de convertir-se a l'islam. Els supervivents es dirigiren cap al nord trobant a Toledo la tolerància necessària per a erigir una altra comunitat on la cultura jueva va poder desenvolupar-se en gran manera.

El poeta jueu Abraham ibn Ezra va cantar en aquestes lamentacions o qinoth, la terrible ruïna de Lucena i la destrucció de les aljama jueves andalusines provocada pels almohades:

"Els meus ulls...ploren...per la ciutat de Lucena...Com va quedar abandonada Còrdova…No queda un només jueu ni en Jaén ni en Almería. Tampoc queda vida (jueva) en Mallorca ni en Màlaga. Els residus jueus són durament abatuts..."
"El plor dels meus ulls, com plor d'estruç, és per la ciutat d'Eliossana; lliure de tatxes, a part allí va habitar la captiva comunitat, sense parar fins a complir la data de mil setanta anys; però va venir el seu dia, va fugir de la seva gent i ella va quedar com vídua, òrfena de Llei, sense Escriptura, segellada la Mixnà, el Talmud estèril es va tornar i tot la seva esplendor va perdre...".

Després de ser una ciutat jueva i posteriorment islàmica, Lucena va ser guanyada a la cristiandat per Sant Ferran III de Castella en 1240. No obstant això, en 1333 va tornar a caure sota domini dels musulmans. Finalment, en 1483, Diego III Fernández de Còrdova, va derrotar i va capturar l'últim rei de Granada Boabdil (que va ser tancat durant algun temps en la Torre del Castell del Moral) en la batalla de Lucena, incorporant la ciutat definitivament a la Corona de Castella.

Persones il·lustres

modifica

Referències

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica