Obre el menú principal

Francisco Llorens Díaz

Francisco Llorens Díaz (La Corunya, 10 d'abril de 1874 - Madrid, 11 de febrer de 1948), fou un pintor paisatgista gallec.

Infotaula de personaFrancisco Llorens Díaz
Francisco Lloréns 1922.jpg
Biografia
Naixement 1874
la Corunya (Galícia)
Mort 1948 (73/74 anys)
Madrid
Lloc d'enterrament Cemetery of San Amaro Tradueix
Activitat
Ocupació Pintor
Família
Fills Eva Lloréns Rodríguez
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata
Signatura de Francisco Llorens Díaz

Llorens es formà en la seva primera joventut en l'Escola d'Arts i Oficis de la Corunya a l'ombra de Román Navarro, atenint a una temàtica entre l'historicisme i el realisme moralista. Una vegada establert a Madrid acut a classes de paisatge en l'Escola de Belles Arts de San Fernando, que imparteix l'il·lustre mestre de Haes, però s'estima més les ensenyances de Sorolla, a l'obrador del qual acut en companyia d'altres aprenents. De Sorolla no oblidarà en tota la seva vida el gust per un colorit exultant i la pinzellada solta.

El 1902 rep el Premi de l'Acadèmia de Roma (Prix de Rome), on coincideix, entre d'altres, amb Sotomayor. Com és de rigor en un paisatgista que es preui, després de la seva estança a Itàlia dedicarà diversos anys a viatjar per Europa. De Galícia a on torna el 1907 l'interessen com tema tant els paisatges corunyesos com la noble arquitectura dels pazos (Palaus en gallec). En els paisatges urbans la seva sublim estètica s'ha comparat a la dels impressionistes Sisley i Pissarro, enfront a la tècnica de Avendaño, Llorens prenia apunts del natural però els llenços els realitzava ja en el seu estudi.

Com a cartellista, una altra vessant del disseny gràfic, es tenen exemples de la seva obra per a l'Exposició Nacional Gallega de 1909, on segueix en menor mesura els llenguatges de la il·lustració enfront als purament pictòrics. En altres cartells per el Club Deportivo de la Corunya el 1909, 1910 i 1911 els colors són més plans i allunyats del naturalisme pictòric. Junt amb Sobrino, Llorens pinta en els panells del pavelló gallec de l'exposició iberoamericana de 1929 a Sevilla, unes obres amb influència del llenguatge de la il·lustració i elements Déco en la geometrització de les formes.

La seva única col·laboració amb Blanco y Negro, de 1901, és una escena anomenada La madrecita, de la que no es pot veure l'original, però que sens dubte representa l'adaptació directa d'un tema pictòric.

ReferènciesModifica

  • Catàleg Del Concello de Vigo i Concellería de Cultura, Artistas Galegos nas col·leccions de prensa espanyola 1893-1936, pàg. 34-35 (Dep.Leg. VG. 930-97)