Francisco Marín Sola
Francisco Marín Sola OP (22 de novembre de 1873, Cárcar, Espanya - 5 de juny de 1932, Manila, Filipines) fou un frare dominic i filòsof espanyol.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 novembre 1873 Cárcar (Navarra) |
| Mort | 5 juny 1932 (58 anys) Manila (Filipines) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia catòlica, filosofia religiosa, teologia dogmàtica i tomisme |
| Ocupació | religiós cristià, sacerdot, teòleg catòlic, filòsof, professor d'universitat |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Biografia modifica
Entrà a l'Orde de Predicadors el 1897. Feu els estudis de filosofia a Ocaña i els de teologia a Àvila, i el 1897 fou destinat a les Filipines, on s'ordenà sacerdot el 18 de setembre de 1897. Dedicà la seva vida a la investigació i a l'ensenyament, primer de les humanitats i després de la filosofia i teologia a Manila, Àvila, Rosaryville i Friburg (Suïssa).
Obra teològica modifica
Quan començà a publicar la seva sèrie d'articles sobre L'homogeneïtat de la doctrina catòlica a les revistes «Ciència Tomista» (1911-1922) i «Revue Thomiste» (1914), la teologia catòlica estudiava el problema de com el dogma conserva el mateix sentit, malgrat la seva evolució a través del temps; problema agreujat pel modernisme. Francisco cregué trobar la solució en la pròpia natura de la vertadera conclusió teològica.[1]
Referències modifica
- ↑ Forment Giralt, Eudaldo. «IV». A: Historia de la filosofía tomista en la España contemporánea. Ediciones Encuentro, 1998, p. 205-247. ISBN 978-84-7490-491-8 [Consulta: 23 febrer 2014].