Franco Albini

Franco Albini (Robbiate, Como, 1905 - Milà, 1977) va ser un arquitecte i dissenyador italià.[1] Les seves obres representen molt bé l'expansió del moviment modern a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial. Amb anterioritat havia sobresortit realitzant l'arquitectura interior de diverses botigues i pavellons expositius (per exemple, a la sisena i setena Triennal de Milà). Sembla que, com a col.laborador de Gio Ponti, també va intervenir en el pavelló italià de l'Exposició Internacional de Barcelona 1929. Després de la guerra, aquesta experiència va servir-li per a la renovació dels museus de Gènova, sobretot el Palazzo Rosso i el Palazzo Bianco, on la seva intervenció dels anys 1949-51 és considerada una de les grans fites de la museografia contemporània. A Gènova també va realitzar la nova seu del consell municipal (1950-64) i les sales on s'exposa el tresor de la catedral (1952-56).[2] Una altra de les seves obres d'arquitectura, els magatzems Rinascente, a Roma (1957-61), fou molt discutida. També va intervenir en el disseny de les estacions del metro de Milà.

Infotaula de personaFranco Albini
Franco Albini 1956.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 octubre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Robbiate (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r novembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPolitècnic de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquitecte, dissenyador i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPolitècnic de Milà
Politècnic de Torí Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRenzo Piano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Museografia del Palazzo Bianco de Gènova concebuda per Franco Albini (Paolo Monti - Servizio fotografico Genova).

Com a dissenyador de producte és autor de diverses peces que es compten entre els grans clàssics del disseny italià de postguerra com ara la tauleta auxiliar Cicognino (1953, produïda per Cassina);[3] la butaca Margherita (1950-52); la butaca Luisa (1954, produïda per Casati).[4] o la taula de despatx Albini (1928, produïda per Knoll).[5] Sobresurten per la utilització de recursos tradicionals al servei d'una depurada estètica racionalista.

L'any 1930 va crear el seu propi estudi, del qual també en va ser membres Franca Helg i Antonio Piva. En l'actualitat, l'estudi Albini te continuïtat amb el seu fill i el seu nét.

ReferènciesModifica

  1. «Franco Albini | enciclopèdia.cat» (en català). [Consulta: 18 abril 2018].
  2. «The Museum of the Treasury, San Lorenzo Cathedral, Genoa». [Consulta: 8 juliol 2018].
  3. «Cassina Barcelona | Espacio Showroom único en Barcelona con clásicos del diseño y piezas contemporáneas» (en castellà). [Consulta: 18 abril 2018].
  4. «Franco Albini - Luisa - lounge chair - Casati Gallery» (en anglès). Casati Gallery.
  5. «Furniture by Franco Albini | Knoll» (en anglès). [Consulta: 18 abril 2018].

Enllaços externsModifica