Frank Merrick
Frank Merrick (Clifton, 30 d'abril de 1886 - Londres, 1 de febrer de 1981) va ser un compositor, pianista i esperantista anglès.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 abril 1886  Clifton (Anglaterra) |
| Mort | 1r febrer 1981 (94 anys) Londres |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog musical, compositor, pianista, esperantista |
| Ocupador | Royal College of Music |
| Instrument | Piano |
| Premis | |
 
| |
Biografia
modificaVa ser amic d'Artur Schnabel i Mark Hambourg, va conèixer Ignacy Jan Paderewski i va estudiar amb Theodor Leschetizky.[2] Des de jove va col·laborar amb músics i cantants coneguts, com la mezzosoprano Clara Butt.[3] De 1911 a 1929 va ensenyar al Royal Manchester College of Music. Entre els seus estudiants hi havia Alan Rawsthorne i Thomas Pitfield.[4] Entre 1929 i 1956 va ensenyar al Royal College of Music i des de 1956 al Trinity College.[2] Tot i ja que havia obtingut un diploma d'honor a la International Rubenstein Competition a Sant Petersburg el 1910,[5] es va fer un nom al guanyar la International Columbia Graphophone Competition, per escriure els moviments restants (scherzo i finale) de la inacabada simfonia núm. 8 en si menor de Franz Schubert.[2] Posteriorment va enregistrar diversos àlbums tocant peces de John Field, que ell mateix havia copiat a mà al Museu Britànic. També va gravar diversos àlbums d'Arnold Bax, incloent-hi la primera sonata de violí del compositor irlandès. Bax li dedicaria a Merrick l'obra Pæun. El 1968 la universitat de Bristol li va atorgar un premi honorari per la seva carrera.[2]
Va escriure Practising the Piano, publicat per Barrie & Jenkins el 1960, obra que ha tingut diverses reedicions.
Els manuscrits originals de les seves composicions es troben al CHOMBEC (Centre per la Història de la Música a Gran Bretanya, l'Imperi i la Commonwealth) i a l'arxiu de la Universitat de Bristol. Entre elles destaquen una trentena de composicions pròpies en la llengua auxiliar internacional esperanto.[2]
Esperantisme i activisme social
modificaDurant la Primera Guerra Mundial va ser empresonat vint-i-dos mesos com a objector de consciència (entre 1916 i 1919),[6] i va ser allà que va aprendre esperanto juntament amb el sufragista Francis Westrope[7] i amb l'ajuda de Montagu Butler.[8] Merrick mantindria el seu suport per la llengua internacional la resta de la seva vida. Així, va tocar amb freqüència a trobades i congressos internacionals esperantistes.[9] El 1965 va fer enregistrar algunes peces en esperanto, musicant, entre altres, poemes de Marjorie Boulton[10] amb la mezzo-soprano Sybil Michelow i el cor internacional de Londres.[11] El 1976 va visitar el London Esperanto Club per ser entrevistat amb motiu del seu 90è aniversari i com a president honorari d'aquesta institució.[12]
Durant el seu temps a Manchester va ser tresorer del moviment sufragista[2] i també molt actiu en la defensa dels drets dels animals, col·laborant amb la Societat Reial per a la Prevenció de la Crueltat contra els Animals. A causa d'aquest activisme, Frank i la seva primera esposa, Hope Squire, es van convertir en vegetarians, essent també molt actius a les associacions vegetarianes de l'època.[13]
Referències
modifica- ↑ «Henry Holst and Frank Merrick» (en anglès). [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «University of Bristol. Papers of Frank Merrick and Hope Squire» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-11-22. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ Maurice, Leonard. Hope and Glory: A Life of Dame Clara Butt (en anglès). Brighton: Victorian Secrets, 2012, p. 121-122.
- ↑ «Thomas Baron Pitfield. 1903 - 1999» (en anglès). [Consulta: 21 novembre 2015].
- ↑ «Merrick, Frank» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ Kramer, Ann. Conscientious Objectors of the First World War: A Determined Resistance (en anglès). Barnsley, South Yorkshire: Pen and Sword, 2014, p. 133.
- ↑ Crick, Bernard. George Orwell: a life (chapter 7) (en anglès). 3a edició, 1992.
- ↑ Rapley, Johano «Kiel esperantisto finis la Nefinitan». Revuo Esperanto, 1046 (3), 3-1993, pàg. 53-54.
- ↑ «La 32-a Universala Kongreso de Bern» (en esperanto). Flandra Esperantisto, 01-10-1947. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ Sutton, Geoffrey. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007 (en anglès). Nova York: Mondial, 2008, p. 294.
- ↑ «Esperanto songs and unaccompanied choral works». Frank Merrick Society, 1965. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ «Novaĵletero 2011-12» (en esperanto). Monda Asembleo Socia, 26-12-2011. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ «25th World Vegetarian Congress 1979» (en anglès). International Vegetarian Union. [Consulta: 22 novembre 2015].