John Field

John Field (Dublín, 26 de juliol del 1782Moscou, 23 de gener de 1837) fou un compositor i pianista irlandès, conegut per ser el creador de la forma musical pianística coneguda com a nocturn.

Infotaula de personaJohn Field
John field.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juliol 1782 Modifica el valor a Wikidata
Dublín Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1837 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPneumònia Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri Vedénskoie Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i pianista
  • Nocturns
  • 1792 Primer concert públic a Dublín
  • 1793 S'estableix amb la família a Londres
  • 1803 Visita Sant Petersburg
  • 1811 Compon els concerts per a piano núms. 1-3
  • 1822 S'instal·la a Moscou
  • 1832 Visita Londres
GènereMúsica clàssica i nocturn Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsMuzio Clementi, Tommaso Giordani (en) Tradueix i Johann Georg Albrechtsberger Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMaria Szymanowska, Edmund Passy i Charles Meyer Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLeon Leonov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2886590 Musicbrainz: cdf80ada-5c3e-426f-a371-d9915d02a0da Discogs: 989687 IMSLP: Category:Field,_John Find a Grave: 9796686 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Dublín el 1782, era el fill gran del violinista Robert Field. Va iniciar els seus estudis de piano amb el seu avi, del mateix nom, organista professional, i més tard, amb Tommaso Giordani, músic d'origen napolità.

Va debutar als 9 anys, amb una bona acollida. La seua família es va traslladar a Bath el 1793, i posteriorment, el mateix any, a Londres. Ací, son pare va aconseguir que rebera classes del pianista, compositor i constructor de pianos Muzio Clementi. Va atraure favorables comentaris de Joseph Haydn per les seues interpretacions. Als 17 anys va presentar el seu primer Concert per a piano (en va escriure un total de set). Considerat un excel·lent pianista, no va gaudir de la mateixa consideració com a compositor fins que el 1801 publicara el seu primer conjunt de sonates per a piano, dedicades a Clementi.

El 1801 Field va acompanyar en una gira per París i Viena a Clementi (a Viena va rebre algunes classes de Johann Georg Albrechtsberger). Quan Clementi es va traslladar a Rússia, Field el va acompanyar com a demostrador de pianos. Field va consolidar la seua pròpia carrera com a concertista, dividint les seues actuacions entre Sant Petersburg i Moscou, passant a residir en aquesta darrera ciutat a partir del seu matrimoni, el 1810. La seua bona posició econòmica, complementada amb els ingressos obtinguts com a professor van fer que el seu estil de vida fos considerat extravagant, amb tocs de Bon vivant. Fruit de les seues aventures amoroses va tenir un fill il·legítim. A Sant Petersburg va tenir com alumnes els compositors russos Boris Fitinhof-Schell[1] i Werstowski (1799-1863) i al violinista polonès Anton de Kontski.[2]

El 1831, i amb la salut deteriorada, a causa d'un dolorós càncer de recte, va tornar a Londres per a sotmetre's a tractament mèdic. Va tornar a Rússia, passant per França i Itàlia, on va haver de passar nou mesos hospitalitzat a Nàpols. Ajudat per una família aristocràtica russa, va tornar a Moscou el 1835. Ací va compondre els seus últims nocturns durant els seus últims setze mesos de vida.

MúsicaModifica

Field és recordat avui dia per les setze peces que va compondre sota el títol de nocturns. Es tracta de peces en un únic moviment (impromptus) per a piano. El primer dels nocturns data de l'any 1812. Aquestes peces van influir notablement sobre Frédéric Chopin, que va escriure 21 nocturns.

Obres destacadesModifica

Field va escriure 7 Concerts per a piano i orquestra.

  • Comcert per a piano No. 1 en Mi bemoll, H. 27 (1799)
  • Concert per a piano No. 2 en La bemoll, H. 31 (1811)
  • Concert per a piano No. 3 en Mi bemoll, H. 32 (1811)
  • Concert per a piano No. 4 en Mi bemoll, H. 28 (1814, revisat el 1819)
  • Concert per a piano No. 5 en Do, H. 39 (1817), l'Incendie par l'Orage
  • Concert per a piano No. 6 en Do, H. 49 (1819, revisat el 1820)
  • Concert per a piano No. 7 en do menor, H. 58 (1822, revisat el 1822-32)

Entre les seues obres per a piano sol, destaquen el 16 nocturns, 4 sonates per a piano (les tres primeres publicades conjuntament com Opus 1), així com fantasies, estudis, rondós i variacions.

BibliografiaModifica

  • Keith Anderson, notes a la gravació Field: Piano Music, Vol. 1, Benjamin Frith (piano), Naxos 8.550761

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Field

ReferènciesModifica