Johann Georg Albrechtsberger

Johann Georg Albrechtsberger [ʝoˌɦan geˈˀɔʁkʿ ˈʔalbʀɛçt͡sˌb̥ɛʁgɐ] (Klosterneuburg, Àustria 3 de febrer de 1736Viena el 7 de març de 1809) fou un organista i compositor austríac.

Infotaula de personaJohann Georg Albrechtsberger
Johann Georg Albrechtsberger.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1736 Modifica el valor a Wikidata
Klosterneuburg Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1809 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, musicòleg, músic, pedagog, teòric musical, pedagog musical i organista Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAnton Reicha, Ludwig van Beethoven i Ignaz von Seyfried Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 879fccb4-44e2-4865-9eed-1f4163557c33 Discogs: 1692113 IMSLP: Category:Albrechtsberger,_Johann_Georg Allmusic: mn0001513859 Find a Grave: 22313745 Modifica els identificadors a Wikidata

A l'edat de 7 anys ja era nen cantor de la seva ciutat nadiua. Començà els estudis musicals a l'abadia de Melk i de filosofia en un seminari jesuïta a Viena. Estudià composició amb l'organista de la Cort, Moan, convertint-se en un dels contrapuntistes més doctes i experts de la seva edat.

Albrechtsberger sobresortí en primer lloc entre els artistes alemanys del segle XVIII, i va tenir l'honor de ser el mestre de Beethoven i, de molts altres alumnes, que més tard serien bons músics. Durant la seva carrera fou successivament organista de Raaf, Maria Tagerl, Moelk, de la cort de Viena (1772), director del cor del convent de Carmelites i mestre de capella de la catedral de Sant Esteve de Viena (1792) fins a la seva mort.

Al redós de 1765, Alberchtsberger escriví almenys 7 concerts per a arpa de boca (o arpa jueva), mandola i cordes, de les que 3 es conserven en una biblioteca de Budapest. Malgrat les peculiaritats de l'arpa de boca com a instrument musical, són composicions elegants i molt ben escrites. Són potser les obres més conegudes d'Albrechtsberger.

Malgrat deixar nombroses composicions de música sagrada i profana, entre elles 26 misses, oratoris i música de cambra, tals com: La Invenció de la Creu, Els pelegrins del Golgota, El naixement de Jesucrist, etc., llur personalitat sobresurt més, com a teòric i didàctic. Sota aquest concepte escriví: Gründliche Einweisung zur Composition (Leipzig, 1790), traduïda al francès per Choron (París, 1790), amb el títol de Méthode élémentaire de composition, la qual destaca entre les millors obres del seu gènere, que substituí en totes les escoles el Tractat de la fuga, de Marpurg, i al Gradus ad Parnassum, de Fux; generalbasschule (1792); etc., etc. Les obres didàctiques d'Albrechtsberger, reunides pel cavaller de Seyfried, es publicaren amb el títol de Albrechtsberger's sämmtliche Schriften. Fou membre de les Acadèmies de Música de Viena i Estocolm.

AlumnesModifica

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 484. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 47, pàg. 73 (ISBN 84-239-4547-2)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1285 (ISBN 84 239-4557-X)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1569. (IBSN 84-7291-226-4)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Georg Albrechtsberger