František Benda

violinista i compositor bohemi

František Benda (Staré Benátky, 22 de novembre de 1709 - Potsdam, 7 de març de 1786) fou un violinista i compositor bohemi, el més gran dels germans amb aquest cognom.

Infotaula de personaFrantišek Benda

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 novembre 1709 Modifica el valor a Wikidata
Staré Benátky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1786 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Potsdam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, concertino, violinista Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohann Gottlieb Graun Modifica el valor a Wikidata
AlumnesChristian Friedrich Georg Berwald i Maria Carolina Wolf Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMaria Carolina Wolf, Karl Hermann Heinrich Benda, Friedrich Wilhelm Erik Benda, Juliane Reichardt Modifica el valor a Wikidata
PareHans Georg Benda (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansGeorg Benda, Joseph Benda, Anna Františka Hatašová i Jan Benda Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 26ZyKPKcpyFEN0lZTpSqrn Musicbrainz: 15e1ac75-fe9e-4269-ad9f-e1a1ad3a1e3a Discogs: 848465 IMSLP: Category:Benda,_Franz Allmusic: mn0002287370 Modifica el valor a Wikidata

František fou el cap i fundador d'una notable escola de violí on tingué per alumne entre d'altres a Friedrich Wilhelm Rust,[1] Friedrich Ludwig Seidel (1765-1831, Fasch (1736-1800) i formà part de la capella reial de Prússia, succeint a Graun en la direcció dels concerts reials. Compongué 11 solos per a violí i d'altres composicions.

El seu germà Josep Benda (1724-1804) succeí a František, en el càrrec de mestre de la cort de Frederic II, càrrec en el qual František treballà colze amb colze amb el seu gran amic Georg Czarth en el càrrec de mestre de la cort de Frederic II i la seva filla Maria Carolina, casà amb el també compositor Wolf (1735-1792. Joseph Carl Rodewald[2] i, Leopold August Abel foren alumnes seu.

Referències modifica

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 976 (ISBN 84 239-4552-9)
  2. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 51, pàg. 1190. (ISBN-84-239-4551-0)

Vegeu també modifica