Franz von Bayros

Franz von Bayros (Zagreb, Imperi austrohongarès, 28 de maig de 1866 - Viena, 3 d'abril de 1924[1]) fou un marquès i artista comercial austríac, il·lustrador i pintor conegut sobretot pels seus controvertits Contes del tocador (Erzählungen vom Toilettentisch) que foren duts als tribunals.[1] Von Bayros pertany al moviment decadent, sovint centrant les seves obres en temes eròtics i imatges fantasmagòriques. També és conegut per als seus ex-libris, 320 heliogravats de tema galant-eròtico-sensual «de gran refinament neorococó».[2]

Infotaula de personaFranz von Bayros
Franz von Bayros.jpg
(1898) modifica
Biografia
Naixement28 maig 1866 modifica
Zagreb modifica
Mort3 abril 1924 modifica (57 anys)
Viena (Àustria) modifica
Causa de mortvessament cerebral
Lloc d'enterramentZentralfriedhof modifica
Dades personals
Altres nomsChoisy Le Conin
NacionalitatAustrohongaresa
Formació professionalAcadèmia de Viena
FormacióAcadèmia de Belles Arts de Viena modifica
Conegut perContes del tocador
(Erzählungen vom Toilettentisch)
Activitat
Camp de treballPintura modifica
OcupacióIl·lustrador, pintor
MovimentModernisme modifica
Altres
TítolMarquès

Discogs: 3169733 Modifica els identificadors a Wikidata
Die Söhne (els fills). Un exemple d'il·lustració on la càrrega sexual sol anar també acompanyada d'una important càrrega extravagant

Ix d'una nissaga de nobles militars en servei dels habsburguesos, que van marxar d'Espanya amb Carles VI després de la desfeta del 1714. Amb disset anys, superà l'examen d'accés a l'Acadèmia de Viena amb Eduard von Engerth. Von Bayros es barrejà entre l'elegant societat vienesa de finals del segle xix i ràpidament entrà al cercle d'amistats de Johann Strauss II, i va casar-se amb la seva fillastra, Alice, el 1896, un matrimoni que només va durar un any. L'any següent, von Bayros es traslladà a Munic. El 1904 feu la seva primera exposició a Munic, amb un gran èxit. Entre 1904 i 1908, viatjà a París i Itàlia per estudis. El 1911 fou perseguit per la policia de Munic i fou obligat a abandonar la ciutat. [1] Quan tornà a Viena, se sentí un estrany. L'inici de la Primera Guerra Mundial fou un altre revés per a von Bayros. L'artista morí a Viena, d'un vessament cerebral. Von Byros deixà més de 2.000 il·lustracions.

La col·lecció permanent del Museu de l'Eròtica de Barcelona conté gravats de Bayros.[3]

BibliografiaModifica

  • Bayros, Franz von. (Editor: Karl-Ludwig Leonhardt). The Amorous Drawings of the Marquis von Bayros (33x26 cm) (en anglès). Nova York: Cythera Press, 1968, p. 238. 

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franz von Bayros
  1. 1,0 1,1 1,2 «Franz Von Bayros»Fitxa biogràfica a la Comiclopedia, 2013
  2. Orenes, Francesc «Contribució de l'exlibrisme europeu del primer terç del s. XX. En favor de la pervivència del gravat calcogràfic» (PDF). Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 13, 1999, pàg. 74. ISSN: 2340-3802 [Consulta: 30 juliol del 2014]. «Fem especial menció de Franz Von Bayros [...] també autor prolífic de 320 heliogravats, de tema galant-eròtico-sensual, de gran refinament neorococó.»
  3. «Press book erotic museum» (en català). Barcelona: Museu de l'Eròtica de Barcelona, 2014. [Consulta: 30 juliol del 2014].