Obre el menú principal

Fraxinetum o Fraxinet (Farakhshanit o Farakhsa en àrab) fou un emirat musulmà centrat en un assentament fortificat musulmà del segle X establert a la moderna La Garde-Freinet, prop de Saint-Tropez, a Provença. El record de la presència musulmana es conserva en el modern Massís dels Moros o Maures (Massif des Maures, àrab Djabal al-Kilal[1]).

Vers 889 un vaixells amb 20 aventurers andalusins, probablement procedents de Bajjana[2] va ancorar al golf de Saint-Tropez i s'hi van establir i van demanar reforços a l'Àndalus. Inicialment un simple establiment pirata per saquejar la regió, es va desenvolupar per l'arribada de més musulmans i va esdevenir un veritable centre comercial i militar, associat a les Balears,[2] que va arribar a dominar uns 60 km, cobrint tot el modern Massís dels Maures i la Camarga. El seu cap fou reconegut com a emir dependent de l'emir (després califa) de l'Àndalus.

Des de Fraxinetum els sarraïns feien incursions cap a altres llocs arribant fins al Piemont a Itàlia i controlaven els passos i colls dels Alps. Una posició avançada es va establir al pas de Sant Bernat prop de l'actual Saint-Maurice (al Valais) a Suïssa.

La primera contraofensiva cristiana es va organitzar el 942 per part del rei Hug d'Arle amb el suport de Berenguer II d'Itàlia i Romà Lecapè,[1] destruint la flota, però Hug va signar un acord amb els musulmans que van rebre l'encàrrec de defensar els passos dels Alps per compte de França.[3] Segurament fou llavors quan grups musulmans es van establir a la vall de l'Arc a la Mauriena, i a Faucigny i Tarentàsia.[4] Vers el 944 l'emir de Fraxinetum, Kalra, fou rebut pel seu superior d'al-Àndalus, el califa Abd al-Rahman III.[5]

El 956, l'emperador Otó III del Sacre Imperi va enviar a Jean de Gorze com ambaixador durant dos anys a la cort del califa de Còrdova, per demanar l'aturada de les incursions dels musulmans des de Fraxinetum.[6] El 972 els musulmans van fer una famosa incursió en què van segrestar a l'abat Maiol de Cluny,[7] legat del papa i amic proper de l'emperadriu Adelaida; es va pagar el rescat, però es va organitzar tot seguit una expedició de càstig i el 973 foren derrotats per Guillem I de Provença i diversos senyors locals a la batalla de Tourtour en 973[8] i en els següents mesos foren aniquilats. Molts sarraïns van morir però alguns encara van restar a la regió fins que al cap d'uns segles van quedar absorbits per la població provençal.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Romero Bartolomé, Raúl. Hasday, el hagib del Califa (en castellà). Editorial Visión Libros, 2007, p. 217. ISBN 8499832911. 
  2. 2,0 2,1 Delpont, Éric. Las Andalucías de Damasco a Córdoba (en castellà). Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, 2000, p.180. 
  3. Février, Paul-Albert. La Provence des origines à l'an mil (en francès). Ouest-France, 1989, p. 491. ISBN 2737304563. 
  4. Sédillot, Louis-Amélie. Histoire des Arabes (en francès). L. Hachette et Cie, 1852, p.267. 
  5. Romey, Charles. Histoire d'Espagne depuis le premiers temps jusqu'à nos jours (en francès). Books on Demand, 1839. ISBN 8776916782. 
  6. Ullidtz, Per. Dronning Edels Familie (en noruec). Books on Demand, 2010, p.161. ISBN 8776916782. 
  7. Metcalfe, Alex. The Muslims of Medieval Italy (en anglès). Edinburgh University Press, 2009, p. 48. ISBN 0748620087. 
  8. Ḍaḥḥāk, Idrīs. Les états arabes et le droit de la mer: Pluralité tempérée des positions des états arabes relatives au statut juridique des espaces maritimes. Editions maghrébines, 1986, p.973. 

BibliografiaModifica

  • "Note sur le Fraxinet des Maures", Annales du Sud-est varois, tome XV, 1990, pp. 19-23.
  • Mohammed Arkoun, «Histoire de l'Islam et des musulmans en France du Moyen-Age à nos jours», Albin Michel 2006
  • Philippe Sénac, «Islam et chrétiens du Midi (XIIe-XIVe siècle)», Les Cahiers de Fanjeaux, n° 18, Toulouse : Privat, 1983

Coord.: 43° 19′ 17″ N, 6° 27′ 50″ E / 43.321388888889°N,6.4638888888889°E / 43.321388888889; 6.4638888888889