Obre el menú principal

Frederic Longàs i Torres

pianista espanyol
(S'ha redirigit des de: Frederic Longàs)

Frederic Longàs i Torres (Barcelona, 18 d'agost de 1897[1] - Santiago de Xile, 17 de juny de 1968) fou un pianista i compositor català.[2]

Infotaula de personaFrederic Longàs i Torres
Biografia
Naixement 18 agost 1897
Barcelona
Mort 17 juny 1968 (70 anys)
Activitat
Ocupació Músic, empresari, compositor i pianista
Instrument Piano
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar piano amb Joaquim Malats i Enric Granados, esdevenint un pianista reconegut internacionalment a través de les seves gires artístiques.

L'any 1919 va abjurar de la fe protestant per a convertir-se en catòlic.[3] Es va casar en primeres núpcies amb Clotilde Huberti i i Sargatal (1901-1929), qui era alumne de piano de l'Escola Vidiella de Barcelona. Després de la mort sobtada de la seva dona,[4] es va casar en segones núpcies amb la cantant madrilenya Margarita Salvi, de nom real Margarita Iglesias Escuder (1897-1981),[5] amb la qual va viure un cert temps a París. Va acompanyar en nombroses ocasions la soprano Conxita Badia. A partir del 1940, es va establir als Estats Units i anys més tard fixà la seva residència a Santiago de Xile, ciutat en què va morir. La seva obra inclou diferents peces per a piano, un concert per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, i un reguitzell de peces populars com la Cançó de Traginers, amb lletra de Josep Maria de Sagarra, i on palesa el mestratge i coneixement dels clàssics catalans.

En les composicions segueix la tècnica i estil d'Isaac Albéniz, citem les més importants:

  • Concert per a violí, piano i orquestra,
  • Concert espanyol, per a piano i orquestra,
  • Bolero rítmic,
  • Diverses peces pianístiques, entre elles una Jota i un Zapateado,
  • Més d'un centenar de cançons, de les que són més conegudes La guinda, Muñequita, Sevillana, El piropo, Cielo azul.[6]

ReferènciesModifica

  1. Segons el visat d'entrada a Brasil de 14 de juny de 1940 del Consolat de Brasil a Nova York. Passaport número 59 expedit pel Consolat d'Espanya a Nova York el 14 d'abril de 1939, residència aleshores de Frederic Longàs.
  2. Frederic Longàs i Torres a la Gran Enciclopèdia Catalana
  3. «Mundo eclesiástico». La Correspondencia de España, 22-12-1919, pàg. 4.
  4. «Esquela». La Vanguardia, 17-02-1929, pàg. 2.
  5. Hernández Girbal, Florentino «Margarita Salvi». Ritmo - revista musical ilustrada, 01-10-1989, pàg. 215.
  6. Enciclopèdia Espasa. Suplement dels anys 1967-1968, pàg. 343 (ISBN 84-239-4598-7)