Frederick Corder (26 de gener de 185221 d'agost de 1932) fou un compositor anglès i professor de música.[1]

Infotaula de personaFrederick Corder
Frederick Corder 001.jpg
modifica
Biografia
Naixement26 gener 1852 modifica
Londres modifica
Mort21 agost 1932 modifica (80 anys)
Londres modifica
Dades personals
FormacióRoyal Academy of Music modifica
Activitat
OcupacióCompositor, director d'orquestra i pedagog musical modifica
OcupadorRoyal Academy of Music modifica
GènereMúsica clàssica i òpera modifica
ProfessorsHenry Gadsby modifica
AlumnesHenry Erskine Allon modifica

Musicbrainz: 6e6adfb4-83f0-4b7c-802a-c0a56dea501c Discogs: 2596119 IMSLP: Category:Corder,_Frederick Modifica els identificadors a Wikidata

Estudià en la Royal Academy of Music de Londres; el 1875 guanyà la beca Mendelssohn, i després d'haver seguit un curs a Colònia sota la direcció de Hiller, retornà a Londres, sent nomenat, el 1880, director de l'orquestra del Brighton Aquarium.

Les seves obres comprenen:

  • Morte d'Arthur, òpera (1877);
  • In the Black Forest, suite per a orquestra (1876);
  • The Bridal of Triermain, cantata (1886);
  • Roumanian, suite per a orquestra (1887);
  • The Ministrel's Curse, balada declamatòria, amb orquestra (1888);
  • The Sword of Argantyr, balada dramàtica.

Traduí a l'anglès, en col·laboració amb el seu germà Enric, els llibrets dels drames musicals de Wagner. El 1896 donà, en la Reial Acadèmia, una sèrie de conferències envers Wagner, Berlioz i Liszt. El 1903 fou substituït per Steward Macpherson com a professor de composició del Reial Col·legi de Cecs, de Londres.[2] Entre d'altres alunes tingué els seus compatriotes Montague Fawcets Phillips i[3] Adam Carse.[4]

Publicà: The Orchestra and How to Write for It (Londres i Nova York, 1896).

BibliografiaModifica

NotesModifica

  1. «Corder, Frederick» (en anglès). Who's who. Universitat Harvard. [Consulta: 24 abril 2016].
  2. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. VI, pàg. 1373 (ISBN 84-239-4576-6)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 44, pàg. 395 (ISBN 84-239-4544-8)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 230. (ISBN 84-7291-226-4)