Frederick Law Olmsted

(S'ha redirigit des de: Frederick Olmsted)

Frederick Law Olmsted (26 d'abril de 1822, Hartford, Connecticut - 28 d'agost de 1903, Belmont, Massachusetts) fou un arquitecte paisatgista estatunidenc, cèlebre entre altres per la concepció de nombrosos parcs urbans, dels que destaquen el Central Park de Nova York, el "Collar de Maragdes" (Emerald Necklace) de Boston i el parc du Mont-Royal a Montreal.

Infotaula de personaFrederick Law Olmsted

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 abril 1822 Modifica el valor a Wikidata
Hartford (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1903 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Belmont (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOld North Cemetery (en) Tradueix, Section K / Lot 1-3, 12-14 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPhillips Academy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura de paisatge Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, impresario, empresari, horticultor, periodista, paisatgista, arquitecte, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaYeoman Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Abrev. botànicaOlmsted Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
FillsFrederick Law, Jr. Olmsted, John Charles Olmsted, fill adoptiu, fillastre Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Olmsted (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Charlotte Law Olmsted (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJohn Hull Olmsted (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsJohn Charles Olmsted (fill del germà) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 5ac6b9d7-a01b-4cb6-b2ed-f9f227611af7 Goodreads character: 981942 Find a Grave: 19078 Project Gutenberg: 45460 IPNI: 7136-1 Modifica el valor a Wikidata
Frederick Law Olmsted el 1857

Vida i carrera modifica

 
Pintura a l'oli de Frederick Law Olmsted per John Singer Sargent (1895).

Fill d'un comercial i d'una filla de granger, Olmsted estava fascinat per la natura d'ençà la seva infantesa. Després d'haver sovintejat l'Acadèmia Phillips, va estudiar agronomia i enginyeria a la Universitat Yale. El 1843, va anar a la Xina per a un any, va tornar a treballar a la seva granja de Connecticut, després se'n va anar a la ciutat de New York on hi va comprar una petita granja experimental de 0,5 km² a Staten Island. Aquesta granja, anomenada Els Boscos d'Arden (The Woods of Arden) pel seu ancià propietari, va ser rebatejada com Granja Tomosock (Tomosock Farm) per Olmsted.

Olmsted va fer també una important carrera en periodisme. El 1850, va anar a Europa per tal de visitar certs jardins públics de París, Londres i Viena.[1] Va publicar, el 1852 Walks and Talks of any American Farmer in England (Passeigs i comentaris d'un granger americà a Anglaterra).

Interessat per l'economia esclavista, va ser encarregat pel New York Daily Times (ara el New York Times) d'anar-se'n a Texas i al sud dels Estats Units de 1852 a 1857 per tal d'estudiar la qüestió. Conclou no només que la pràctica de l'esclavatge era moralment odiosa, sinó que era igualment costosa i econòmicament ineficaç. Els seus despatxos van ser conservats i constitueixen avui preciosos documents en relació amb el període d'abans de la guerra civil. Olmsted fou també cofundador de la revista The Nation, el 1865.

Bibliografia modifica

  • Beveridge, Charles E, Paul Rocheleau (octobre 1998). Frederick Law Olmsted: Designing the American Landscape, New York, New York: Universe Publishing. ISBN 0789302284.
  • (2003). Guide to Biltmore Estates, Asheville, North Carolina: The Biltmore Company.
  • Hall, Lee (1995). Olmsted's America: An "Unpractical" Man and His Vision of Civilization, Boston, MA: Bullfinch Press.
  • Olmsted, Frederick Law (1856). A Journey in the Seaboard Slave States; With Remarks on Their Economy.
  • Rybczynski, Witold (juin 1999). A Clearing in the Distance: Frederick Law Olmsted and North America in the Nineteenth Century, New York, New York: Scribner. ISBN 0684824639.

Referències modifica

  1. Philippe Coste, « Happy birthday Central Park ! » Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. L'Express del 31/07/2003.

Enllaços externs modifica